Mig món del fut­bol encara es posava les mans al cap ahir després de veure com els àrbi­tres nega­ven a Messi un gol com una casa de pagès en el par­tit estre­lla de la jor­nada de lliga al camp del València dis­pu­tat diu­menge. I l’altre mig encara riu ara. I no és per a menys, perquè la jugada dei­xava molt poc marge al dubte. La pilota entra neta­ment, de sobres, ho fa quasi a càmera lenta i per posar-ho més fàcil bota sobre la gespa dins la por­te­ria. Quan el por­ter valen­ci­a­nista Neto treu des­es­pe­ra­da­ment la pilota, mitja dot­zena de juga­dors del València es que­den total­ment parats assu­mint el 0-1, inclòs Mon­toya, que rep la pilota i no fa ni el gest de seguir la jugada fins que Gue­des s’adona del “sigan, sigan” del col·legiat i el fa reac­ci­o­nar. Els juga­dors del Barça cele­bren el 0-1, la grada es resigna i –això no ho sap l’àrbi­tre, és clar– el nar­ra­dor de la retrans­missió tele­vi­siva canta el gol sense veure la repe­tició, només amb el pla gene­ral en directe.

No hi ha gol fan­tasma, només la fan­tas­magòrica incom­petència d’un arbi­tratge que no està a l’altura ni del duel entre pri­mer i segon, ni d’una com­pe­tició top com és la lliga espa­nyola, ni d’un espec­ta­cle que mou mili­ons de segui­dors i cen­te­nars de mili­ons d’euros. Després, podem posar el focus en si aquests dos punts res­tats al Barça són més o menys deter­mi­nants per a la lliga; podem recor­dar que no fa ni un any el col·legiat Hernández Hernández va negar un altre gol al Barça al camp del Betis tot i que la pilota havia entrat –usant parau­les seves– “gro­se­ra­mente”, podem ali­men­tar teo­ries de la cons­pi­ració gràcies a tanta gro­lle­ria i coin­cidència, però en el fons la qüestió és la qua­li­tat de l’arbi­tratge i, per extensió, la qua­li­tat de la com­pe­tició. I si l’arbi­tratge –i la com­pe­tició– no és millor és perquè els res­pon­sa­bles (fede­ració espa­nyola i Lliga de Fut­bol Pro­fes­si­o­nal) no han vol­gut. Ara sabem que la ceguesa d’Hernández Hernández va cos­tar al Barça la lliga. La pre­gunta és per què no s’ha imple­men­tat ja l’ull de falcó a les por­te­ries o el VAR, tal com ja fun­ci­ona a Angla­terra, Ale­ma­nya, Itàlia, França o Holanda?

Però seguim, perquè no tot és la cos­tosa tec­no­lo­gia. Per què Igle­sias Villa­nu­eva –l’àrbi­tre de Mes­ta­lla– no amo­nesta un juga­dor que es posa una per­ruca per cele­brar un gol, quan el regla­ment és molt clar en això? Per què els àrbi­tres, que cobren unes quan­tes dese­nes de milers d’euros al final de tem­po­rada, no són obli­gats a pre­pa­rar-se millor, uni­fi­car cri­te­ris, ser més eficaços i més pro­fes­si­o­nals? Doncs perquè els que no estan a l’altura són els diri­gents i aquests no sem­bla que hagin de pas­sar comp­tes amb ningú.