Tres apunts per comentar. El primer: diu la federació de futbol que ningú ha demanat la tecnologia per controlar la línia de gol i fer més fàcil la feina dels àrbitres i estalviar-se polèmiques. Prefereixen fer el ridícul a ulls del futbol europeu que ja la utilitza i mantenir la picabaralla entre la Lliga de Futbol Professional i la federació per no anar enlloc. Un joc de nens en què hi ha interessos esportius i econòmics que els preocupen ben poc i que deixen els àrbitres als peus dels cavalls com si res. I als clubs i jugadors, desprotegits de la tecnologia actual que permet veure per tots costats qualsevol acció del joc. Qualsevol voldria posar-se al dia i no caure en errades que veu tothom i que es podrien avaluar justament i resulta que prefereixen perjudicar qualsevol club i que les imatges de les seves errades facin la volta al món per assenyalar actituds barroeres i que neguen el progrés en l’esport. No poden argumentar que és la millor lliga del món i prescindir obertament de la tecnologia i que no passi res. Segurament, darrere de tot això hi ha homologacions i sistemes diferents, a preus diferents, dissenyats i creats per empreses diferents i proveïdors diferents que han de decidir els directius i federatius. És ben fàcil. I ho fan difícil. Molt difícil. I sense por al ridícul. Aplicar la tecnologia del tennis o el videoarbitratge estalviaria maldecaps. Els agrada viure en un absurd permanent.

El segon: maldecaps, però, són els que ha estalviat Andoni Zubizarreta al FC Barcelona. Se li ha d’agrair eternament la decisió, la capacitat i els coneixements que va demostrar fitxant Ter Stegen durant la seva època de responsable esportiu. Va tenir bon ull. L’alemany és un porter amb garanties de futur i amb un present cada cop més consolidat. Ara per ara, és una mala notícia per als porters del futbol formatiu blaugrana, perquè Ter Stegen s’hi pot estar molts anys, defensant la porteria blaugrana. És el que necessita un equip per tenir bones sensacions i seguretat. Començar des del darrere amb fortalesa. Té una bona rendibilitat i efectivitat sota els pals. És un porter que atura i juga a futbol. Un encert. De Zubi.

I el tercer apunt: em fa la impressió que el blaugrana Deulofeu té poca continuïtat i molta pressa. Ha d’aprofitar a correcuita que un jugador que probablement ocuparà la seva posició ara mateix està lesionat. Ha de fer punts i té poca continuïtat. Està destinat a un, fins ara, paper de revulsiu. No és el millor per a un jugador amb el seu talent. Se li reclama desequilibri i molta feina anant amunt i avall. Molta pressió per a un artista que es pot desesperar i fer desesperar.