Opinió

Mercat

Qualsevol aficionat amb criteri sabria a qui despatxar, sense necessitat d’assenyalar-los pel nom

Si parléssim del Barça com una empresa plenament capdavantera, el president aplegaria el nombrós staff tècnic per espavilar-lo. Nois, comença el mercat d’hivern, teniu un mes per desfer-vos de tot allò que no aporta res al vestidor i enllestir la feina acumulada. Entre els paràmetres d’actuació, queda prohibit inflar el disparat percentatge de sous, oblideu-vos de pagar el gust i les ganes per qualsevol mitjania i aprofiteu el filial per fer confiança a les promeses, un cop comprovades les escasses prestacions actuals d’allò que l’eufemisme denomina fons d’armari. Parlem d’un pla de treball inajornable en cas que vulguin augmentar les possibilitats d’èxit a final de temporada. El futbol sempre es declina en present i no valen més excuses. El moment és ara, amb la idea i l’ambició d’enfortir les bones sensacions ofertes per un tècnic assenyat que ha començat a construir pels fonaments defensius i que ha de completar l’obra. Li queda encara mitja casa per fer, que no ens enlluernin els resultats. Cal trobar incorporacions amb garanties, en plural. En especial, centrats en la gernació de migcampistes, on falta solvència si vols evitar que Messi reculi i s’allunyi de la porteria, tendència que facilita la resistència rival. Cal buidar l’equip de gent acomodada, feliç de percebre fitxes inversemblants sense necessitat de correspondre. Sous que, a sobre, espanten l’interès d’hipotètics compradors. Tampoc s’han de resignar que alguns hagin viscut una caiguda estrepitosa del seu valor. I res de regalar-los o malvendre’ls, es tracta de gastar bé tot allò que aconsegueixis de vendes, novetat imprescindible després de la formidable inversió dels últims estius, que no ha ofert, evidentment, el resultat global esperat.

Qualsevol aficionat amb criteri sabria a qui despatxar, sense necessitat d’assenyalar-los pel nom. Uns quants, tampoc cal neteja a fons. Canvi de cromos al vestidor amb l’objectiu d’enfortir el grup, corregir a temps i evitar frustracions a final de campanya. Tot plegat, a cost zero o ben baix, que ja n’hi ha prou de malbaratar, d’invertir formidables quantitats sense obtenir retorn. Tampoc parlem d’un daltabaix, un cop repassats els números i trajectòria en aquest primer tram de campanya, en espera de Dembelé i de la natural progressió d’un col·lectiu ben portat pel nou tècnic. Resulta fàcil i enganyós minimitzar el panorama centrant l’atenció, exclusivament, en Coutinho i afrontar una altra picossada de traspàs. Sense manies ni dubtes, l’anàlisi aconsella despatxar gent que ha tocat sostre gaudint de sobrades oportunitats i surt a la gespa incapaç d’aportar valor, per la raó que sigui. L’objectiu, anar ben calçats a la primavera en lloc de conformar-nos amb la sabata i l’espardenya, avui força camuflades per les victòries. Es tractaria d’exigir que l’staff justifiqués el sou i corregís tries errades. El mercat consisteix a anticipar-se als problemes, acceptar que el Barça va just i posar-hi remei, que ja toca. Molt ens temem que aquesta exposició es quedi en un altre desig fallit. En aquest club, la lògica s’entén com futbol-ficció. Toca tornar al model conegut, sostenible, fitxar només el que no tens a casa i pagar sous assumibles, però deu ser que tot plegat és massa complicat. Aquesta plantilla s’emporta el 80% del pressupost. Qui ha permès tal despropòsit?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.