Opinió

Nosaltres no cremem punts, ni banderes

El futbol a Espanya necessita un cirurgià fi, que talli la mala herba de la violència, de la injustícia

No cre­mem punts, els equips cata­lans, els gua­nyem un a un. Al camp, amb la força de volun­tat de jugar bé i mos­trar la cara més espor­tiva del fut­bol. Els arbi­trat­ges ara sem­blen espe­ci­al­ment erro­nis –pre­sump­ta­ment, que si no el 155 ens esclafa–, ja que erren tant i tant que segur que una part és per nosal­tres. Sense mal­fiar-nos d’una errada con­tra el Betis que al Barça li va cos­tar la lliga pas­sada, ni del càstig per a l’afició de l’Espa­nyol que repre­senta jugar en els dies i les hores que juguen. Pura casu­a­li­tat, diran els lega­lis­tes del mer­cat, els matei­xos que davant l’espoli del Museu de Lleida per rega­lar-lo a Sixena –de les obres de Sixena que són a Madrid no diuen res– s’obli­den del mer­cat capi­ta­lista per aca­bar defen­sant el trio –sem­pre els maleïts tri­par­tits–, això és: OPUS –ergo PP–, el Vaticà i el PSOE.

No cre­mem punts en fut­bol, els gua­nyem amb un Barça que aposta pel bon joc, un Girona amb un sis­tema defen­siu fort i seriós i un Espa­nyol amb una ambició més fèrria que els dar­rers anys. Hem tret dels camps la violència, el fei­xisme i l’extrema dreta, hem recla­mat lli­ber­tat i democràcia, hem estat par­ti­ci­pa­tius com ningú. Tots els clubs cata­lans de pri­mera apos­ten pel plan­ter, que vol dir for­mació i espor­ti­vi­tat. La res­posta del fut­bol espa­nyol ha estat d’escàndol. Insults als clubs i a Cata­lu­nya, jut­ges pre­sump­ta­ment sos­pi­to­sos i, per colofó, el rebuig dels nos­tres símbols, accep­tats arreu com a ban­dera de lluita democràtica i befats amb ànim ven­ja­tiu que esdevé bres­sol d’odi a l’Espa­nya del tri­par­tit repres­sor.

Nosal­tres no cre­mem punts ni ban­de­res, les esti­mem totes sem­pre que siguin democràtiques, que acos­tin per­so­nes, pobles i cul­tu­res. Ens movem amb la idea que l’esport que és ciu­ta­da­nia, com deia Josep Suñol pre­si­dent del Barça, assas­si­nat pels fran­quis­tes.

El fut­bol a Espa­nya neces­sita un cirurgià fi, que talli la mala herba de la violència, de la injustícia en els judi­cis als ter­renys de joc, que aporti sere­nor i civi­li­tat. Això no ho pot fer un repres­sor còmplice del PPSOEC’S, ho ha de fer gent que cre­gui en la lli­ber­tat i la igual­tat. Per­so­nes que esti­guin abraçades fer­ma­ment a aquests valors uni­ver­sals.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.