Tot i empatar els dos últims partits de lliga, contra el València (1-1) i el Celta (2-2), l’ últim dissabte passat al Camp Nou, el Barça continua liderant amb solvència la primera divisió. A més, els blaugrana han accedit a l’eliminatòria següent de la copa del Rei després de superar el Múrcia i també continuen endavant en la lliga de campions després d’haver quedar primers del grup D. Amb aquestes estadístiques, és just reconèixer els mèrits fets fins ara pels pupils d’Ernesto Valverde, al mateix temps que és obvi que el Barça no és aquell equip d’anys enrere que destrossava els rivals sense compassió. De nou sota la batuta del millor jugador del planeta –només per veure jugar Messi ja val la pena pagar l’entrada o veure el partit per la televisió–, el Barça està assolint els resultats esperats i encara no ha perdut cap partit aquesta temporada, però també fa la sensació que li falta aquella espurna necessària per guanyar-ho tot a final de curs, sobretot la Champions League. En aquest sentit, i sempre tenint en compte que gran part de les possibilitats d’assolir l’èxit depenen del rendiment ofensiu de l’equip, el Barça va patir a l’estiu la marxa d’un dels seus pals de paller, Neymar, que va deixar amb un pam de nas els dirigents blaugrana. El club va intentar reaccionar aviat, però es va trobar amb un mercat de fitxatges exigent i desorbitat, i finalment es va decantar pel jove Ousmane Dembélé, que va començar la temporada de pega per culpa d’una lesió al bíceps femoral que el té apartat dels terrenys de joc els últims mesos. El jugador francès ha accelerat en la seva recuperació i podria tornar abans del previst –d’aquí a pocs dies s’espera que es reincorpori al grup–, sens dubte una gran notícia per a l’equip blaugrana, que espera amb candeletes el retorn de Dembélé per fer un pas endavant important. Ràpid i desbordant, l’atacant va demostrar en els pocs minuts que va tenir abans de lesionar-se que pot marcar diferències al costat de Messi i Suárez, que no passa el millor moment. Tampoc Gerard Deulofeu, que fins ara no ha respost a les expectatives i no està aprofitant la baixa del francès per demostrar que pot ser un futbolista amb un pes important en l’equip. És per això que quan la temporada entri en la fase decisiva, el Barça ha d’agrair la presència de Dembéle com a arma clau i diferencial del que s’ha vist fins ara, i així assolir una nova dimensió d’equip. De ben segur que Ousmane encara no està al nivell de Neymar ni el farà oblidar fàcilment, però qui sap si pot ser l’element que necessiten els d’Ernesto Valverde per fer-la grossa. Tot i així, un any més fa la sensació que el Barça torna a estar en mans de la màgia inacabable de Leo Messi, amo i senyor d’aquest esport.