Messi ja ha s’ha fet la foto signant la renovació amb el Barça i la gent blaugrana respira tranquil·la. Era la imatge que Bartomeu volia tenir i que el barcelonisme volia veure. Quan el seu contracte venci el 30 de juny del 2021, Messi farà sis dies que haurà fet els 34 anys, moment idoni per preguntar-li fins quan té pensat jugar i en quin paper se sentiria còmode perquè el millor jugador de la història no deixi de ser mai un actiu del Barça. Al costat de la desitjada foto, però, cal tenir present que la continuïtat d’un jugador que tothom voldria va més enllà d’una signatura. A Messi no li han explicat què passa quan tu ets el millor però el que t’envolta no està treballant a la teva altura, sinó que ho sap de pròpia pell. I en aquesta assignatura encara mai no aprovada per la selecció argentina, també el Barça treu pitjor nota cada any. Em crec que Leo renovés ja fa mesos, tant com que la visualització pública l’ha posposat fins a tenir ben escrutat el projecte de Valverde. Poca broma, amb la feinada del tècnic. A un plat de la balança, la marxa de Neymar, la lesió del seu més aproximat substitut, l’incendi del mercat d’estiu, una directiva sense ideari futbolístic, el Madrid omnipotent de fa només tres mesos i el debat de l’estil, on ara triomfa la paraula avorriment com si fos fruit d’una ventada i no d’un canvi climàtic sostingut. A l’altre plat, només la feina del Txingurri, formigueta al capdavant d’un grup que se’l creu i el segueix. I pesa més aquest costat de la balança! Però les amenaces del primer hi són, i anar-les esvaint s’acostarà molt més a tenir Messi per sempre que no pas el que ara digui un paper que seria mullat si un dia Leo cregués que aquest Barça no és el que ell es mereix. La foto fa feliç el club i el barcelonisme, però per a Messi no hi ha més contracte que la seva felicitat futbolística, de revisió permanent. No ho perdem de vista a les portes d’un repte immediat i majúscul: millorar la plantilla reduint la massa salarial, ja d’alerta roja.