És curiós. Fa gairebé un any que la reflexió que feia al voltant del bàsquet blaugrana en aquest mateix racó del diari qüestionava on era l’ànima de l’equip. I no hi era. L’equip no en tenia. Han passat dotze mesos, l’equip s’ha renovat de dalt a baix i l’ànima de l’equip continua sense aparèixer. El bàsquet blaugrana no recupera l’ànima. Ni la renova. No es fa un projecte esportiu ni es consolida en quatre dies. El bàsquet blaugrana, tampoc. S’ha canviat del director esportiu a l’entrenador passant pel gruix dels jugadors que haurien de ser decisius i es viu una situació calcada a la de la temporada anterior en aquestes mateixes dates. Podria repetir l’article sencer i seria actual. Descriu el mateix que passa ara. Passa el mateix. Viuen el mateix. Repeteixen el mateix. Això no és bo i la majoria de protagonistes són diferents. Els resultats no acompanyen. El joc, tampoc. Com fa un any. És veritat que encara queda molta temporada i molts partits per jugar. Escrivia que el rendiment de l’equip evidencia els seus defectes i posa de manifest la poca iniciativa i les reiterades errades que acumula en cada partit. Tot plegat genera poca confiança malgrat els canvis fets i les incorporacions que cada temporada es fan per ajustar una plantilla en què sempre s’acaba amb Navarro i uns quants més.” S’ha reforçat i millorat l’equip amb els fitxatges que s’han fet. Amb criteri. Ara només cal que el rendiment d’aquests jugadors a la pista i en cada partit de lliga o d’Eurolliga certifiqui el que teòricament hem donat per fet a l’inici d’aquesta temporada. El Barça té millor equip per afrontar aquesta temporada i els compromisos que té. Tothom ho sap. I sap com va anar la temporada passada i què calia fer. Quines determinacions calia prendre. S’ha fet, però està comprovat que el paper ho aguanta tot i que les opinions són bones fins que la realitat es capfica a demostrar el contrari.

Amb les urgències que darrerament té el bàsquet blaugrana, l’aparició dels jugadors més joves que té el Barça s’endarrereix. Tots els papers estan repartits i els joves ara mateix no en tenen cap. Hi ha resultats que poden reforçar l’autoestima i el convenciment que la capacitat que té l’equip és capaç de qualsevol resultat en qualsevol lloc. Es repeteix el que es va viure l’any passat. Ha guanyat el Real Madrid a domicili. En la lliga. Ho pot tornar a fer. Els blancs estan debilitats per les lesions. Ara és l’Eurolliga. Els blaugrana han perdut a casa partits que no entraven en cap previsió. Ni la dels més pessimistes. Ara toca ser optimista. I retrobar l’ànima. L’equip ho necessita.