Cristiano Ronaldo i Albert Rivera
“Soc el millor de la història.” T’ho etziba així, sense vaselina, traient-la a passejar pel barri per pal·liar el buit dels petons robats i fer un cop d’estat sobre el teu prestigi de mascle alfa. La nena detecta la tensió entre sementals i avergonyida d’haver traït la teva humilitat franciscana, salva el xoc entre dominadors guiant el nouvingut cap a la cuina mentre segueixes a la porta amb la daga clavada a la teva neurona: “Soc el millor de la història.”
D’acord, la vida li somriu i cobra bastant per la seva feina, però no t’imagines Kafka entrant a casa teva vestit d’escarabat escopint sobre els grans de la literatura per realçar les pròpies virtuts. Quin va ser l’error a l’educar la teva filla? Potser li vas explicar malament el conte de la caputxeta que tanca la iaia al microones i s’allita amb el llop? No et talles i et permets el luxe d’insultar-lo en silenci: “Sijena.”
Us asseieu a taula i declares una treva per la nena, el teu vot a l’esquerra radical i els llibres d’autoajuda de Bucay que vas cremar després de vèncer la setena depressió. El mires i en sentir-lo elogiant la seva capacitat per sobreviure a pesar de les conspiracions soviètiques per enfonsar-lo, el veus com el que és: un desconegut que palpa la cuixa de la teva filla en alguna parcel·la habitada per naus industrials. Trenques l’armistici i et rearmes de nou. –“Messi o Cristiano?” Fa un somrís de mandril satisfet: –“En Cristiano és el millor de la història.” Ho repeteix suposant que ets sord o imbècil, i ara mateix, al greuge de ser el cretí que toca la pubilla, s’hi afegeix el fet que està endrapant un entrecot al pebre verd a costa de la teva paga doble. Ja no pots més.
Recordes la cançó d’Els Pets, una retirada a temps sempre és una victòria, i amb l’orgull desfet t’interesses per les seves Pilotes d’Or, més que res perquè així t’estalvies l’apologia de l’Albert Rivera com l’encarregat de regenerar la porqueria. Tot sigui per la nena.