El sistema penalitza massa vegades a qui no s’ho mereix. Les persones, els moments, els tarannàs, les circumstàncies... acaben influint en la realitat i, al final, la vida et posa a lloc. En el món de l’esport, és clar, tot va en funció del rendiment i els resultats i per això, en el cas dels entrenadors, viuen sempre amb la tensió pròpia que genera la competició. Si va bé, endavant; i si no, al carrer. I aleshores els directius s’omplen la boca amb els tòpics típics que serveixen per justificar situacions indesitjables provocades per la ignorància.

Durant el passat mercat d’estiu, Ernesto Valverde va veure, de cop, com la seva plantilla quedava debilitada per l’adeu de Neymar. Molts ho sabien i la majoria ho intuïen, però el president, Josep Maria Bartomeu, com és costum, no va dissenyar l’estratègia reactiva per donar al seu entrenador les peces necessàries per fer més passable el drama. El Real Madrid va humiliar el Barça en la supercopa d’Espanya i el Txingurri va haver de respirar fons i empassar saliva abans de pensar el nou pla per a l’equip. Més de tres mesos després –història, estil i diversió, al marge–, el Barcelona és el líder de la lliga i està viu en la copa i en la Champions. Ha superat la lesió de Dembélé, el debat del model i el mur respecte al planter a canvi de competir, competir i competir. El Barça és una altra cosa, però l’afició ha entès que amb el que hi ha no es pot demanar més. L’entrenador ha transmès tranquil·litat a l’exterior i rigor dins del vestidor del Camp Nou. Malgrat les mancances, pau. Tot i els grans handicaps individuals, silenci des del grup, per cert, més unit que mai. La mà de Valverde.

Ara ve la finestra d’hivern. És evident que ha de servir per reforçar l’equip –mai per debilitar-lo–, així que les autoritats (Bartomeu, Pep Segura i Robert Fernández) no poden tornar a fallar al seu entrenador. Mascherano marxarà, perquè li convé a ell i al club (així descarrega massa salarial perquè El Jefecito està en el top 10 de salaris de la plantilla), però no a l’entrenador. Yerri Mina és el substitut? Per què és el nom o per què és barat? Millora l’equip? Si els diners passen al davant de la pilota, mala peça al teler. Si és així, a Valverde li tornaran a fer una mala jugada. I no se la mereix.

Que tingui bon caràcter no vol dir que sigui ruc. Ni cec. Ni sord. Que sigui educat i respectuós, no dona dret a trepitjar-lo. El Barça s’ha de reforçar perquè és molt difícil guanyar les tres grans competicions sense profunditat de banqueta i sense el talent imprescindible per vèncer els millors. I malgrat la seva crida manté un to baix, la fa. Ja s’ha manifestat dues vegades i, pel que es veu, en caldran unes quantes més. Les respostes del club han d’arribar en forma de futbolistes capacitats per jugar al costat de Leo Messi perquè, amb l’excusa dels bons resultats i de les classificacions, ningú pot dimitir de les seves responsabilitats. Competir fins a desembre no garanteix els èxits en el mes de maig. El Barça justeja. Cal ajudar Valverde. Tant sí com no. Poca broma.