La victòria contra el Getafe va demostrar una altra vessant de la personalitat del Girona: l’adaptabilitat al context. Sense perdre el seu ADN, l’equip sap interpretar perfectament quins són els requisits que demana el partit i el rival. “Si jugues a una cosa, jo m’he de posar al mateix nivell”, va resumir el tècnic Pablo Machín a la roda de premsa. Hi ha, però, molts més factors que serveixen per argumentar aquesta setena posició que ocupen els gironins quan només falten tres jornades per acabar la primera volta. I alguns no només serveixen per explicar aquest magnífic present, sinó que fan intuir que el futur pot ser igual d’esplèndid o encara millor. La singularitat de la filosofia de joc amb la qual treballa el cos tècnic del club de Montilivi provoca que l’adaptació dels jugadors que han arribat nous sigui gradual al principi, però després la velocitat augmenta meteòricament. La personificació d’aquest procés va ser el partit que va fer Aleix Garcia diumenge passat. El migcampista, que va ser titular, va demostrar que tenia apamats els camins i les dreceres del sistema i va completar una actuació rodona. Poder fer entrar un jugador que acumula pocs minuts i que encaixi a la perfecció en un engranatge tan ben greixat augmenta molt els recursos que té a la seva mà el tècnic i augura una capacitat de mantenir el bon nivell col·lectiu, sense haver d’estar massa pendents de determinades absències individuals. Una molt bona notícia per a la segona volta. Perquè per obtenir els objectius d’una temporada cal, també, que els jugadors que no hi han participat regularment, quan els toca jugar rendeixin com si ho haguessin fet.

Una altra mostra del caràcter del Girona són les seves bones estadístiques lluny de Montilivi, on molts equips novells a la categoria se solen desdibuixar. De fet, hi ha una referència en la qual només el superen els quatre primers classificats (Barcelona, Atlético de Madrid, València i Real Madrid) i el Celta: és la de tenir una diferència positiva entre gols marcats (10) i rebuts (9).

Pel que fa als punts sumats fora de casa, els dotze del Girona només són superats pels equips que estan en zona de lliga de campions: els vint del Barça, els vint-i-un de l’Atlético i els catorze del València i del Madrid. Dijous, a Eibar, el conjunt blanc-i-vermell tindrà una nova oportunitat per demostrar el seu nivell de competitivitat i continuar engreixant aquests números tan positius.