Un present esplèndid i ben falcat

La victòria con­tra el Getafe va demos­trar una altra ves­sant de la per­so­na­li­tat del Girona: l’adap­ta­bi­li­tat al con­text. Sense per­dre el seu ADN, l’equip sap inter­pre­tar per­fec­ta­ment quins són els requi­sits que demana el par­tit i el rival. “Si jugues a una cosa, jo m’he de posar al mateix nivell”, va resu­mir el tècnic Pablo Machín a la roda de premsa. Hi ha, però, molts més fac­tors que ser­vei­xen per argu­men­tar aquesta setena posició que ocu­pen els giro­nins quan només fal­ten tres jor­na­des per aca­bar la pri­mera volta. I alguns no només ser­vei­xen per expli­car aquest magnífic pre­sent, sinó que fan intuir que el futur pot ser igual d’esplèndid o encara millor. La sin­gu­la­ri­tat de la filo­so­fia de joc amb la qual tre­ba­lla el cos tècnic del club de Mon­ti­livi pro­voca que l’adap­tació dels juga­dors que han arri­bat nous sigui gra­dual al prin­cipi, però després la velo­ci­tat aug­menta meteòrica­ment. La per­so­ni­fi­cació d’aquest procés va ser el par­tit que va fer Aleix Gar­cia diu­menge pas­sat. El mig­cam­pista, que va ser titu­lar, va demos­trar que tenia apa­mats els camins i les dre­ce­res del sis­tema i va com­ple­tar una actu­ació rodona. Poder fer entrar un juga­dor que acu­mula pocs minuts i que encaixi a la per­fecció en un engra­natge tan ben grei­xat aug­menta molt els recur­sos que té a la seva mà el tècnic i augura una capa­ci­tat de man­te­nir el bon nivell col·lec­tiu, sense haver d’estar massa pen­dents de deter­mi­na­des absències indi­vi­du­als. Una molt bona notícia per a la segona volta. Perquè per obte­nir els objec­tius d’una tem­po­rada cal, també, que els juga­dors que no hi han par­ti­ci­pat regu­lar­ment, quan els toca jugar ren­dei­xin com si ho hagues­sin fet.

Una altra mos­tra del caràcter del Girona són les seves bones estadísti­ques lluny de Mon­ti­livi, on molts equips novells a la cate­go­ria se solen des­di­bui­xar. De fet, hi ha una referència en la qual només el superen els qua­tre pri­mers clas­si­fi­cats (Bar­ce­lona, Atlético de Madrid, València i Real Madrid) i el Celta: és la de tenir una diferència posi­tiva entre gols mar­cats (10) i rebuts (9).

Pel que fa als punts sumats fora de casa, els dotze del Girona només són superats pels equips que estan en zona de lliga de cam­pi­ons: els vint del Barça, els vint-i-un de l’Atlético i els catorze del València i del Madrid. Dijous, a Eibar, el con­junt blanc-i-ver­mell tindrà una nova opor­tu­ni­tat per demos­trar el seu nivell de com­pe­ti­ti­vi­tat i con­ti­nuar engrei­xant aquests números tan posi­tius.