Opinió

La generositat del cavaller

Un senyor no ha de caure en el “i tu més” o “com que tu no ets un senyor, jo tampoc”

Aquesta setmana està plena d’emocions. Una setmana en què hi ha les eleccions al Parlament de Catalunya i el clàssic a l’estadi del Real Madrid. És a dir, dos moments de gran importància, evidentment, cada un en el seu context. Sí, aquesta setmana es mereix que tothom doni el millor de si mateix amb generositat, responsabilitat i respecte. En tot cas, com és comprensible, ja que som aquí per parlar d’esport i del Barça, em centraré en el clàssic i en un aspecte molt concret que sembla que s’ha convertit en punt de conflicte i, per tant, que ens trobem en moltes tertúlies esportives i articles de diaris. El famós passadís. Moltes vegades he sentit aficionats, tant del Barça com del Madrid, dient allò de “nosaltres sí que som senyors” o “nosaltres sí que fem les coses com deu mana”. Això que sembla un comentari com qualsevol altre, no ho és. A què em refereixo? En principi, a tots ens agrada que la gent pensi de nosaltres que som bona gent i cavallers (senyors). Almenys, a la immensa majoria. Centrem-nos en la idea que Confuci va donar a aquest terme i que jo interpreto de la manera següent: un cavaller és una persona que valora la virtut més que les aparences i que és cordial, amable, moderat i respectuós. Això que va explicar Confuci fa uns 26 segles és el que, en gran mesura, tothom entén com a ser un senyor o una senyora, cadascú amb les seves paraules, és clar. Doncs, amb aquesta interpretació és normal que tots nosaltres vulguem ser vistos per la resta com a senyors... No us sembla? Jo ho tinc clar. Ara bé, un senyor no ha de caure en el “i tu més” o “com que tu no ets un senyor, jo tampoc”. Un senyor està molt per sobre d’això i entén que el respecte és fonamental i que cadascú se l’ha de guanyar amb les seves accions amb independència del que facin els altres. Fer les coses amb prudència, generositat, respecte i aquí podem posar allò de “com Déu mana”, és el camí dels senyors i, per tant, el camí d’aquells que formen part del grup o grups liderats per senyors o definits com a grups de senyors. Ens agrada formar part de grups, societats o clubs definits com de senyors, perquè llavors també ens inclou a nosaltres. En altres paraules, la virtut del grup ens defineix. Doncs ara tenim una altra oportunitat de demostrar que som cavallers o senyors, com vulgueu. Hem d’actuar com el que som, el club més meravellós del món en tots els sentits. Hem de fer el passadís i aplaudir, encara que ens costi una mica per la rivalitat esportiva. Així començarem el partit amb un toc d’efecte que veurà molta gent arreu del món. La imatge del Barça és el que més grans ens fa... Sense oblidar Messi i companyia, és clar. No deixem que els problemes i les rivalitats ens portin a oblidar les coses essencials de la vida, com ara el respecte, la generositat, l’ètica, la veritat... Amb la cavallerositat ja comencem guanyant el partit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.