Aquesta set­mana està plena d’emo­ci­ons. Una set­mana en què hi ha les elec­ci­ons al Par­la­ment de Cata­lu­nya i el clàssic a l’estadi del Real Madrid. És a dir, dos moments de gran importància, evi­dent­ment, cada un en el seu con­text. Sí, aquesta set­mana es mereix que tot­hom doni el millor de si mateix amb gene­ro­si­tat, res­pon­sa­bi­li­tat i res­pecte. En tot cas, com és com­pren­si­ble, ja que som aquí per par­lar d’esport i del Barça, em cen­traré en el clàssic i en un aspecte molt con­cret que sem­bla que s’ha con­ver­tit en punt de con­flicte i, per tant, que ens tro­bem en mol­tes tertúlies espor­ti­ves i arti­cles de dia­ris. El famós pas­sadís. Mol­tes vega­des he sen­tit afi­ci­o­nats, tant del Barça com del Madrid, dient allò de “nosal­tres sí que som senyors” o “nosal­tres sí que fem les coses com deu mana”. Això que sem­bla un comen­tari com qual­se­vol altre, no ho és. A què em refe­reixo? En prin­cipi, a tots ens agrada que la gent pensi de nosal­tres que som bona gent i cava­llers (senyors). Almenys, a la immensa majo­ria. Cen­trem-nos en la idea que Con­fuci va donar a aquest terme i que jo inter­preto de la manera següent: un cava­ller és una per­sona que valora la vir­tut més que les apa­ren­ces i que és cor­dial, ama­ble, mode­rat i res­pectuós. Això que va expli­car Con­fuci fa uns 26 segles és el que, en gran mesura, tot­hom entén com a ser un senyor o una senyora, cadascú amb les seves parau­les, és clar. Doncs, amb aquesta inter­pre­tació és nor­mal que tots nosal­tres vul­guem ser vis­tos per la resta com a senyors... No us sem­bla? Jo ho tinc clar. Ara bé, un senyor no ha de caure en el “i tu més” o “com que tu no ets un senyor, jo tam­poc”. Un senyor està molt per sobre d’això i entén que el res­pecte és fona­men­tal i que cadascú se l’ha de gua­nyar amb les seves acci­ons amb inde­pendència del que facin els altres. Fer les coses amb prudència, gene­ro­si­tat, res­pecte i aquí podem posar allò de “com Déu mana”, és el camí dels senyors i, per tant, el camí d’aquells que for­men part del grup o grups lide­rats per senyors o defi­nits com a grups de senyors. Ens agrada for­mar part de grups, soci­e­tats o clubs defi­nits com de senyors, perquè lla­vors també ens inclou a nosal­tres. En altres parau­les, la vir­tut del grup ens defi­neix. Doncs ara tenim una altra opor­tu­ni­tat de demos­trar que som cava­llers o senyors, com vul­gueu. Hem d’actuar com el que som, el club més mera­vellós del món en tots els sen­tits. Hem de fer el pas­sadís i aplau­dir, encara que ens costi una mica per la riva­li­tat espor­tiva. Així començarem el par­tit amb un toc d’efecte que veurà molta gent arreu del món. La imatge del Barça és el que més grans ens fa... Sense obli­dar Messi i com­pa­nyia, és clar. No dei­xem que els pro­ble­mes i les riva­li­tats ens por­tin a obli­dar les coses essen­ci­als de la vida, com ara el res­pecte, la gene­ro­si­tat, l’ètica, la veri­tat... Amb la cava­lle­ro­si­tat ja comen­cem gua­nyant el par­tit.