Opinió

La gran diferència

Riuríem molt si Espanya fos exclosa del mundial, però l’amenaça no és d’aplaudir

Sabíem que l’Estat espa­nyol és repres­sor, demo­crafòbic, al·lèrgic a la diver­si­tat, into­le­rant amb qui no fa dogma de la uni­tat d’Espa­nya i agres­siu con­tra qui defensa que la llei, a més d’obeïda, ha de ser justa i estar al ser­vei dels drets i les lli­ber­tats de les per­so­nes, no a la inversa. I, tot i saber-ho, no ens ho hem cre­gut fins a ser apa­llis­sats per votar, empre­so­nats per haver posat pau o com­plir un pro­grama elec­to­ral, exi­li­ats per evi­tar la presó i per­se­guits fins per un color. Arri­bats aquí, crèiem que de l’altra banda del mur algú faria d’àrbi­tre. L’espe­rança es deia Europa o comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal. Però l’altra banda ha resul­tat ser un mur tant o més alt que el pri­mer. L’statu quo a res­guard i la víctima doble­ment cas­ti­gada.

També sabíem que el fut­bol espa­nyol fa pudor, que un pre­si­dent jove es fa vell sense moure’s de la cadira i que una lliga no pot ser moderna si qui la lidera té al cap ide­als falan­gis­tes. I, tot i saber-ho, no ens ho hem cre­gut fins a veure Tebas mani­fes­tar-se amb la ultra­dreta, patir en carn pròpia la inacció tec­nològica i, sobre­tot, ser Villar encau­sat per cor­rupció. Arri­bats aquí, crèiem que de l’altra banda del mur algú advo­ca­ria pel joc net. L’espe­rança es deia FIFA o UEFA. Però l’altra banda també és un mur gegant que aixo­pluga el mal­fac­tor –un dels seus– i no l’ens esta­tal que l’asse­nyala.

Riuríem molt si la selecció espa­nyola fos exclosa del mun­dial de Rússia per ingerència de l’Estat, que tasta aquí en certa manera el gar­rot repres­sor que gasta. Però no farem fes­tes a l’amenaça de la FIFA. Si abo­mi­nem els murs que per­pe­tuen poders, ho man­te­nim també quan l’afec­tat és aquell de qui ni obli­dem ni per­do­nem. És la gran diferència entre ser naci­o­na­lista i ser demòcrata, entre defen­sar les coses des d’una ban­dera que no atén raons i fer-ho des de raons que no varien segons la ban­dera. Una relació en aquest cas uni­di­rec­ci­o­nal. Les selec­ci­ons cata­la­nes tenen raons però mai cap defensa a la premsa espa­nyola. I això que solen ser exclo­ses de tot.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)