Les arrels i l’arbre
Real Madrid-Barça. El partit dels partits, un cop més. La lliga, a punt de caramel per als blaugrana. I per al madridisme, vida o infern. Messi i Ronaldo. En fi...
Mentre no arriba el partit, perdrem el temps amb el Barcelona B. O el guanyarem, segons es miri. L’equip de Gerard López passarà el Nadal en zona de descens, la qual cosa és, evidentment, una mala notícia per al club. La nova política esportiva de Josep Maria Bartomeu i Pep Segura ha convertit el Barça B en el segon equip i no pas en un filial convencional. Com ara resulta que sí que importen els resultats, els dirigents blaugrana han confegit una plantilla amb aspiracions fitxant futbolistes que mai jugaran al Camp Nou, però que, per la seva edat, haurien d’aportar ofici al grup: Alfaro (26 anys); Varo, Ortolà, Martínez, Fali, Ruiz de Galarreta, Lozano (24) i Moi (23). No ho han aconseguit. Tampoc amb els jugadors que venen de la primera divisió, com Costas (Celta, 22 anys) i Concha (Real Sociedad, 21). Ni els fitxats a cop de talonari, com Arnáiz (3,4 milions d’euros, del Valladolid, tot i que ja ha debutat en la copa amb l’equip de Valverde i ha demostrat excel·lents condicions individuals). La teoria de les autoritats és que aquests veterans que treuen el lloc als nanos del planter, al mateix temps, els ajudaran a adaptar-se a una categoria que és complicada.
El pla, però, s’ha encallat. Els de fora no aporten i els de casa no juguen. Només Palencia (21), Cucurella (19), Aleñá (19) i Oriol Busquets (18) són titulars, mentre que apostes del club com Pérez (19), Morer (19) i Ruiz (17) sumen set titularitats entre tots tres en vint jornades. Alerta: estem parlant del segon equip! On és la Masia?
El problema és que els jugadors fitxats per Segura (o pels anteriors responsables) no són millors que els de la resta dels clubs de segona A i, a més, no coneixen el fet diferencial que ha convertit el Barça en un club únic: el mètode. Per tant, si no hi ha cap diferència en l’aspecte físic i tècnic, ni tampoc en el tàctic, quina és la seva aportació? Per què se sacrifica la inversió feta en els joves de la casa a canvi de no res? I quina és la mirada que poden tenir els jugadors dels equips juvenils o cadets? El Barça deixa de ser un club únic. I quan es perd l’ànima...
Eric Garcia (16 anys), la joia de la corona entre els defenses centrals de can Barça, va fitxar l’estiu passat pel Manchester City. Alguns volen parlar de diners, però ho haurem de fer de projecte. Va veure que seria molt difícil arribar... al Barça B! El club ha fitxat aquest estiu els centrals Costas (Celta), Cuenca (Alcorcón) i Bueno (Peñarol), a més de tenir Martínez (ex- Sevilla). Possibilitats de futur per a ell? I no és un cas únic. Caldria que el president Bartomeu i la seva junta, i també Segura i els seus col·laboradors, centressin el debat i reflexionessin sobre el passat més recent del FC Barcelona. El perill és real perquè l’arbre està perdent les arrels.
Nota final sobre el descens: amb aquest format de segon equip, un fracàs; en les condicions de filial real, no hauria de passar res. Formació en el mètode abans que classificació. Tota la vida.
Vergonya
Ja hem votat. I seguim amb presos polítics i governants exiliats. El 2017. Tenim pressa.