Ve de lluny. Encara que alguns ho pre­te­nen insis­tent­ment, estic con­vençut que mai no accep­ta­rem viure sota un únic punt de vista car­re­gat de men­ti­des i mit­ges veri­tats com si no passés res. Com més insistència, millor, pen­sen. Més real dins la irre­a­li­tat. La repe­tició no con­venç. Cansa. Això passa ober­ta­ment, i sense ver­go­nya, cada dia en política i és sovint el mis­satge de molts mit­jans de comu­ni­cació deci­dits a col·labo­rar a expli­car allò que no és ni serà mai. Lluny de qual­se­vol ètica pro­fes­si­o­nal s’explica allò que vol­drien que fos i no pas allò que és. Del dret i de l’inrevés. Si ho expe­ri­men­tem cada dia i amb la volun­tat de posar pals a les rodes a la lliure expressió, l’esport també viu situ­a­ci­ons sem­blants.

És difícil mili­tar en un color, que Cruyff deia que no era cap color, i con­tem­plar que un pro­jecte espor­tiu fut­bolístic adver­sari de sem­pre va fent amb totes les pre­ten­si­ons però amb total dis­creció. Ernesto Val­verde és dis­cret però con­tun­dent. Fuig del menys­preu des de la ban­queta del FC Bar­ce­lona amb els resul­tats de cara i tre­ba­lla com qui no vol la cosa per refer­mar un pro­jecte que tin­gui totes les sor­ti­des pos­si­bles amb el que té al ves­ti­dor. I pel que pugui arri­bar. Se li ha de tro­bar algun però. Com sigui. Dins o fora del ter­reny de joc.

El Real Madrid no té la mesura presa a com actuar si no té el vent de cara. Activa tots els meca­nis­mes al seu abast i alguns mit­jans ja saben què han de fer. Apa­reix el ram­pell de la ràbia i la impotència, con­tin­guda més o menys, però difícil­ment accep­ta­ble. Una der­rota fa mal. Apa­rei­xen els dis­cur­sos mal dis­si­mu­lats de favo­ri­tis­mes mal ente­sos i del tot com­pla­ents.

Una der­rota fa mal. Una der­rota al San­ti­ago Ber­nabéu, fa una mica més de mal. I una der­rota al Ber­nabéu i con­tra el FC Bar­ce­lona, fa molt més mal. I si la distància en la clas­si­fi­cació entre els dos equips s’eixam­pla, voreja la resig­nació menys dis­si­mu­lada que pot aparèixer en l’entorn madri­dista. Tot es posa en dubte. Tot es qüesti­ona. El ren­di­ment de les estre­lles. El ren­di­ment dels menys estre­lles. El ren­di­ment de l’entre­na­dor. El que han fet i el que han de fer. I com és habi­tual apa­rei­xen les urgències i els dub­tes. Espe­ci­al­ment del pre­si­dent blanc. Tots els dub­tes i totes les urgències.

Sense lliga a l’abast han de mirar cap a Europa o cap a la copa del Rei. Quin remei per a un equip que en l’última tem­po­rada ho va gua­nyar gai­rebé tot. I Ronaldo amb pro­ble­mes amb Hisenda. És lleig voler enviar algú a la presó. És molt millor dei­xar sor­tir abans d’entrar.