No perdem la Lliga Catalana
Fa un mes i mig que, enmig de pressions de tot tipus, la federació catalana va veure’s obligada a suspendre sine die la final de la Lliga Catalana d’aquest curs, entre el Barça Lassa i el MoraBanc. Enmig de les seves habituals contradiccions i condicionat pel clima polític a Catalunya, la FEB no va permetre’n la disputa en la finestra FIBA de seleccions del novembre, quan els dos equips ho veien amb bons ulls –tot i faltar-los internacionals– i les seves principals competicions (LEB Or i Plata) van jugar-se amb normalitat. Ganes de posar pals a les rodes amb gratuïtat.
La Lliga Catalana no és un torneig de pretemporada. Té un prestigi adquirit amb els anys –se celebra de manera ininterrompuda des del curs 1980/81– i els equips del país sempre hi han posat el seu gra de sorra per disputar-lo en les millors condicions possibles. Per això segurament tots van fer mans i mànigues de disputar-lo, quan possiblement el més fàcil hauria estat tirar la tovallola amb un calendari tan comprimit com el que hi havia ja a l’estiu. La semifinal es va jugar fa ja quatre mesos, en l’arrencada de pretemporada (9 de setembre), però la final continua sense data. I serà molt complicat trobar-la, ja que el Barça Lassa té un calendari impossible fins, com a mínim, mitjan abril. A partir de llavors, dependria del seu futur en l’Eurolliga, però si disputés el play-off el marge de maniobra seria escassíssim i si jugués la final a quatre, directament nul. I ajornar-ho fins a final de curs no es pot plantejar perquè, quan acabin la competició, tots els jugadors se n’aniran i, previsiblement, andorrans i blaugrana no acabaran al mateix temps. Un gran atzucac.
La possibilitat que la final no es jugui i no hi hagi campió per primer cop és tan real com preocupant. Perquè això pot suposar el primer pas perquè la Lliga Catalana pugui perdre el seu espai, el seu batec. Va passar una cosa similar amb les seleccions catalanes absolutes i ja fa cinc anys i mig que cap d’aquestes disputa un partit, encara que sigui una costellada. Tinguem-ho molt en compte.