A l’estiu del 2011, la mateixa tarda en què el FC Bar­ce­lona va asso­lir la seva quarta lliga de cam­pi­ons a l’esce­nari màgic de Wem­bley, el CE Saba­dell acon­se­guia un ascens històric a la segona divisió amb gol de Marc Fernández en un esce­nari ben espe­cial: Ipu­rua. L’Eibar, un equip molt habi­tuat a jugar en la cate­go­ria de plata, va que­dar a les por­tes de tor­nar al seu hàbitat natu­ral.

Avui dia, sis anys i mig després, el Saba­dell lluita a la segona divisió B i l’Eibar fa més de tres anys que dona lliçons de valors a la pri­mera divisió. L’equip basc és ara mateix un model de gestió impe­ca­ble. Sane­jat econòmica­ment, en un entorn de calma abso­luta en un món tei­xit d’urgències també ha apli­cat una estratègia de fit­xat­ges bri­llant. L’Eibar ja s’ha gua­nyat el res­pecte de tot­hom gràcies a una feina molt ben feta des de l’arrel.

Recor­dem que després de l’última tem­po­rada va mar­xar una peça bàsica en defensa, Lejeune. A més, Pedro León con­ti­nua amb una lesió que li impe­deix aju­dar els seus com­panys. Per con­ti­nuar com­pe­tint, els arme­ros van fit­xar juga­dors vin­guts de la segona divisió –Dimi­tro­vic, Alejo i Joan Jor­dan– i altres fut­bo­lis­tes que cer­ca­ven una nova opor­tu­ni­tat en la lliga, com José Ángel, Char­les i ara Ore­llana.

L’equip va ini­ciar bé la tem­po­rada amb un parell de victòries sense bri­llan­tor, però després tot allò que havien cons­truït amb el pas dels anys començava a tron­to­llar: massa gols en con­tra (sis al Camp Nou, qua­tre con­tra el Celta, tres a Ano­eta). Va ser lla­vors quan Men­di­li­bar, un apas­si­o­nat de la cul­tura de l’esforç com a vehi­cle cap a l’èxit, va tor­nar als orígens, a les arrels de l’Eibar. Fona­men­tat en un sis­tema 4-4-2, pressió agres­siva per tot el camp, joc elèctric per les ban­des i cen­tra­des cons­tants a l’àrea i joc directe perquè Sergi Enrich exhi­beixi poder físic, l’equip va ser capaç de gua­nyar amb molta clare­dat (gole­ja­des con­tra el Betis i el Girona), aguan­tant un resul­tat a favor molt ajus­tat o remun­tant un resul­tat advers com la jor­nada pas­sada con­tra Las Pal­mas. Una fe cega en què l’estil de joc dona resul­tats. Tot això, afe­git a l’encert gole­ja­dor dels mig­cam­pis­tes com Inui i Jor­dan, fan de l’Eibar l’equip més en forma de la lliga actu­al­ment. Dinou punts dels últims vint-i-un. Sis victòries en els últims set par­tits i aca­ro­nant posi­ci­ons euro­pees gràcies al fet de fer les coses ben fetes.