San Antonio és el país de les meravelles i quan Gregg Popovic toca la flauta tothom a ballar. I en aquest coi de món hi ha pocs racons com l’NBA on sigui tan cert allò que el circ marxa i ells pallassos es queden. El que tu vulguis, però aquella persistent sensació d’algú que cada dia et truca de matinada a la porta és Erik Spoelstra que et vol dir una cosa.

A Miami, com als Marines, des de fa més de vint anys que l’únic dia fàcil va ser ahir, l’última dècada amb el tremolor de solemnitat que desprèn Pat Riley al despatx i el virtuosisme de Spoelstra a la banqueta. De faccions distingides com el seu cap, Spoelstra és el tècnic menys valorat del comtat des que Jerry Sloan col·leccionava tècniques com ell. Qui va als Jazz acaba jugant bé, i quan en marxa no torna a jugar al mateix nivell, es deia quan el senyor John Deere posava firmes la lliga. La versió moderna d’això són els Heat.

Riley va pensar un dia que seria una bona idea ajuntar tres all-stars (Wade, LeBron i Bosh), jugar quatre finals seguides (2011-2014) i guanyar dos anells. Spoelstra li va donar la raó acceptant ser l’últim a tenir l’atenció dels mitjans. Res de tècnic de l’any ni orfebreries de llautó, i ara que la tendència és muntar equips amb dues, tres i quatre grans estrelles, els Heat són aquí per provar que en una lliga de 30 equips amb plantilles de quinze jugadors hi ha lloc per a tothom. Ho confirmen amb jugadors de segona ronda (i de tercera, quarta i cinquena si encara existissin), material de primera per instaurar un memoràndum i un respecte militars. Per desenvolupar jugadors i per trobar maneres de guanyar sense importar si es comença 11-30 com la temporada passada. Perquè en aquesta vida hem vingut a patir, ningú es deixa anar i es tanca l’exercici amb un 30-11, el segon millor balanç de l’NBA rere els Warriors, els campions, un equip de quatre all-stars. Res d’eleccions altes en el draft i enguany tornem-hi amb els jugadors que sigui que tinguem entre mans, sans, coixos o daltònics.

Al gimnàs, a la pista, amb el vídeo. A treballar moltes hores que per a això no es necessita talent, només temps i ser tossut. I si fas el que et diu Spoelstra ho acabaràs fent bé. Estimaràs defensar i atacaràs millor del que mai havies imaginat que podies fer-ho. I ja que hi som, per què no, fins i tot acabaràs guanyant.