Opinió

Rebre una medalla deu anys després

Són desenes d’esportistes que han perdut beques, premis i reconeixements que mereixien

L’aixecadora de peses espanyola Lídia Valentín va rebre dimarts a Madrid la medalla de plata de la categoria de 75 quilos de la competició d’halterofília dels Jocs Olímpics de Pequín de l’any 2008. L’esportista de Ponferrada ha hagut d’esperar quasi deu anys per penjar-se al coll la medalla de plata d’una competició en què va acabar cinquena, però que les desqualificacions per dopatge de les aixecadores que van ser primera, tercera i quarta li han acabat atorgant la medalla. Si ningú hagués fet trampa –o els sistemes de control no anessin sempre a remolc dels infractors– Valentín hauria rebut la seva medalla el 15 d’agost del 2008 al gimnàs de la Universitat de Pequín i no el 16 de gener del 2018 a la seu del Comitè Olímpic Espanyol.

Es dona el cas que Lídia Valentín està pendent de rebre una altra medalla, en aquest cas la d’or dels Jocs de Londres del 2012. En aquella competició va acabar quarta, però les tres primeres van anar donant positiu en les contraanàlisis de les mostres que es van anar fent posteriorment. Valentín ja és, oficialment, la campiona olímpica d’aquella prova i només falta que es munti una cerimònia com la que es va fer dimarts a la seu del COE. Així, l’aixecadora de Ponferrada acumularà tres medalles olímpiques, ja que va ser tercera en els Jocs de Rio, també en els 75 quilos.

Lídia Valentín, doncs, tindrà les seves tres medalles, però no serà el mateix que si les hagués rebut quan tocava. Ella i tants i tants esportistes d’arreu del món que juguen net, han vist marcades les seves vides esportives pels tramposos. Dels Jocs del 2008 s’han reasignat una cinquantena de medalles. Són desenes d’esportistes que han perdut beques, premis i reconeixements que mereixien i que van rebre altres. No oblidem que en tots els països les medalles tenen un premi econòmic –48.000 euros una plata en el cas espanyol– i que tenir o no tenir una medalla olímpica pot fer gaudir o no d’una beca i del valor d’aquesta beca. I quan es tracta d’un esport tan minoritari com l’halterofília, la situació encara és pitjor.

Com es pot resoldre això? Intensificant la prevenció, la detecció i els controls. Especialment fora de la competició. Les substàncies prohibides no es prenen el dia de la competició. A Pequín hi van haver 26 casos de dopatge –15 en dones i 11 en homes– en les quinze categories d’halterofília. Si tenim present que hi van participar 255 aixecadors, feu comptes del que això significa. En els Jocs de Londres, hi ha detectats, fins ara, 20 positius en halterofília, un compte que està obert perquè les mostres es poden guardar deu anys. La història continua.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)