No em refereixo al punt d’inflexió d’una funció de càlcul matemàtic, tot i que l’origen d’aquesta expressió segurament deu venir d’aquí, sinó que parlo més aviat d’aquell moment en què a partir d’allà les coses canvien, per bé o per mal, però fan un tomb, un gir inesperat.

Es pot aplicar en molts àmbits de la nostres vides, perquè tots hem viscut en algun moment un punt d’inflexió a casa nostra o a la feina. I, en general, si mirem més enllà, l’economia i la política tenen punts d’inflexió, com també l’esport, del qual no és aliè.

És molt probable que quan el punt d’inflexió es produeix no en siguem conscients del tot i no sigui fins al cap d’una estona, unes hores o fins i tot uns dies que ens adonem que alguna cosa ha canviat.

Normalment, els periodistes d’esports estem força avesats a fer servir aquesta expressió, i molt més per explicar un canvi positiu, cap a millor, que no pas al revés.

En el futbol, per exemple, un fet puntual en el decurs d’un partit pot suposar un punt d’inflexió en el resultat final. O un partit en concret pot suposar un gir en la trajectòria d’aquella competició.

Recordo que la temporada passada, a l’Espanyol, molts vam qualificar l’empat a tres amb l’Eibar després de remuntar tres gols en contra en només quaranta cinc minuts com un punt d’inflexió. Després d’aquella remuntada, els blanc-i-blaus, que havien començat la lliga amb molts dubtes i alts i baixos, van encadenar nou jornades sense perdre i vuit sense encaixar cap gol, la qual cosa els va permetre situar-se entre els deu primers de la classificació.

O dimecres passat, sense anar més lluny, en la copa i contra el Barça, el penal aturat per Diego López a Leo Messi va suposar un punt d’inflexió a partir del qual els de Quique Sánchez Flores van sortir reforçats i pletòrics de moral per acabar guanyant un partit que en la primera part havien tingut costa amunt.

I qui sap si ara mateix aquest triomf contra el Barça, el primer que aconsegueix l’Espanyol des que juga a l’estadi de Cornellà-el Prat contra els blaugrana, suposa també un tomb en la direcció d’aquest equip durant la resta de la temporada.

Deixant de banda el que pugui passar dijous de la setmana que ve al Camp Nou, on al meu entendre el Barça segueix sent el clar favorit, una victòria contra l’etern rival després de tant de temps sense aconseguir-la, pot ser, independentment del partit de tornada, aquest punt d’inflexió que els blanc-i-blaus busquen des que va començar la temporada.