El poble de la Lla­guna és la porta d’entrada al Cap­cir. Aquesta comarca s’eleva per sobre dels 1.500 m en un altiplà únic al Piri­neu català. La seva alti­tud per­met que la major part de l’hivern la neu cobreixi la vall i els seus pobles, que encara des­til·len auten­ti­ci­tat perquè con­vi­uen en prou har­mo­nia amb l’explo­tació turística de les esta­ci­ons d’esquí que esquit­xen aquest ter­ri­tori. En aquest entorn pri­vi­le­giat és on va créixer i for­mar-se com a biat­leta Mar­tin Four­cade, un dels menys de 2.000 cap­ci­re­sos i pro­ta­go­nista d’aquesta con­tra­por­tada. La Lla­guna va ser el poble on la seva família, pro­vi­nent de Per­pinyà, va esta­blir-se el 1987, poc abans del seu nai­xe­ment (Ceret, 14-9-1988). Amb el seu germà Simon ho van tenir ben fàcil per intro­duir-se en l’esquí de fons, pas previ a car­re­gar la cara­bina i prac­ti­car el biatló. Només els calia calçar-se els esquís i pren­dre un dels cir­cuits d’esquí de fons que sur­ten del poble mateix. Amb tretze anys va fer el salt al biatló, dis­ci­plina a la qual es va dedi­car de ple quan va entrar a l’exèrcit francès.

D’ales­ho­res ençà, Mar­tin Four­cade s’ha con­ver­tit en el millor biat­leta del món, i ja s’espe­cula que, tard o d’hora, superarà el noruec Ole Einar Bjo­ern­da­len com el millor de la història. Four­cade dis­pu­tarà a Pye­ongc­hang els seus ter­cers Jocs Olímpics, on aspira a con­ver­tir-se en un dels reis de la com­pe­tició. En el seu pal­marès olímpic ja hi cons­ten dues meda­lles d’or i dues de plata, que cal afe­gir als onze títols mun­di­als i sis de la copa del món abso­luta (21 en espe­ci­a­li­tats).

Els dos ger­mans van mudar-se fa anys a Lo Vilar de Lans, als Alps del Vercòrs, on s’entrena l’equip francès. Aquest mes mateix s’hi ha tras­lla­dat a viure el seu pare Mar­cel, que va ser alcalde de la Lla­guna, per poder dis­fru­tar dels nets que ja li han donat els dos ger­mans: Manon i Inès, filles de Mar­tin, i Adam, fill de Simon. Sem­bla que Mar­tin –el seu germà encara està pen­dent de sege­llar la clas­si­fi­cació– arri­barà als Jocs en el seu pic de forma. Aquest mes de gener ha acon­se­guit tres victòries i qua­tre segons llocs en les sis pro­ves que ha dis­pu­tat. Fa només uns mesos, però, no les tenia totes. Una crisi de resul­tats va fer posar en dubte el seu estat de forma. Les alar­mes en la dele­gació fran­cesa, que té en Four­cade el prin­ci­pal balu­ard, van sal­tar. Les anàlisis van des­car­tar qual­se­vol tipus d’afecció que pogués tenir a veure amb el baix ren­di­ment i ben aviat va recu­pe­rar el seu millor to.

Tot i com­pe­tir per França, Four­cade ha rei­vin­di­cat sem­pre els seus orígens cata­lans. Sol dur una mitja de coll amb la senyera i es va mos­trar entu­si­as­mant amb la pos­si­bi­li­tat que Bar­ce­lona i la Molina, ben a prop de casa seva, orga­nit­zes­sin uns Jocs d’Hivern. Fa uns mesos va publi­car la seva bio­gra­fia, Mar­tin Four­cade: Mon rêve d’or et de neige, encara no traduïda ni al català ni al cas­tellà. No té ni 30 anys, però la seva car­rera espor­tiva ja mereix ser res­se­nyada en aquest volum. A Pye­ongc­hang s’espera un duel d’alta inten­si­tat entre Four­cade i el noruec Johan­nes Thing­nes Boe, que s’ha con­ver­tit en el seu prin­ci­pal rival. Res podrà satis­fer més el català que dedi­car tan­tes meda­lles com pugui a la seva àvia materna Huguette Jus­tafrè, que va morir a Per­pinyà abans de Nadal.