La calor escalfa l’obert d’Austràlia
Com cada gener, irromp el recurrent debat sobre l’excés de calor que fa a Austràlia sense que mai no es prengui cap mesura respecte dels horaris. Per molt que siguin esportistes d’elit, jugar a les 12 del migdia amb 39 graus com ha passat aquesta setmana no és gens bo per a la salut. El debat xoca també amb els interessos econòmics quant a horaris. Als clubs, quan aquí a l’estiu fa calor, la gent omple les pistes de vuit a deu del matí i fins a les sis de la tarda difícilment hi ha activitat. A les vuit del matí, ni el públic ni les televisions australianes generarien la mateixa riquesa que genera ara el primer Grand Salm del curs. Si s’haguessin de prendre mesures, però, s’hauria de fer una intervenció global. Nadal va deixar clar l’altre dia que en el torneig de Rio de Janeiro, encara és pitjor. Perquè allí s’hi afegeix la humitat. Tant de bo no hagi de passar cap desgràcia perquè es prengui alguna resolució. El tema econòmic també ha estat objecte de debat perquè els jugadors reclamen un augment de la quota de mercat. Sembla que només un 7% dels ingressos del torneig van a petar als tennistes. Es veu que Djokovic va ser un dels que va alçar la veu en la reunió de jugadors. Ni ell, ni Nadal, ni Federer ni cap dels grans tenen dèficits monetaris. De fet, s’estima que, si fa no fa, els 100 primers poden viure bé del tennis. Però el gran problema són els que es mouen en els tornejos inferiors, en el primer esglaó. En aquests nivells, fins i tot de vegades els que guanyen el títol hi perden diners si han hagut d’assumir un desplaçament llarg. Per això, els tennistes sense recursos familiars o que no tenen federacions que els donin suport, es perden. Seguint amb l’obert d’Austràlia, en nois només hi havia un català, Albert Ramos –22è de l’ATP–, que ha fet un bon torneig. Va superar dues eliminatòries per primera vegada en la seva carrera i va caure contra Novak Djokovic, campió sis vegades. En la matinada de dissabte a diumenge, va donar una lliçó d’orgull la canària resident a Barcelona Carla Suárez, que va remuntar un partit impossible quan perdia 6-4 i 4-1. Tot un exemple d’una jugadora amb un físic limitat –1,62 m–respecte del que es veu avui dia, però amb un revés a una mà estratosfèric. Fins i tot Federer ha dit que li agrada. Ella diu amb naturalitat que és el que va fer des que “va agafar la raqueta per primera vegada.” Sigui com vulgui, la segona setmana es presenta apassionant, amb la revifada de Djokovic, l’estat de gràcia de Federer i Nadal i la recuperació d’Angelique Kerber. També cal parar atenció al coreà Hyeon Chung i a la tennista de la Xina Taipei Su-Wei Hsieh, tots dos més adaptats a la calor perquè als seus respectius països en fa molta.