Diu un conte molt didàctic, que hi havia una vegada un ocell, de plomes precioses, que vivia en una gàbia on no li faltava el menjar. Tot era fantàstic excepte l’essencial: allà dins, no podia volar. La vida moderna està en constant moviment. Un moviment que, a més, cada cop és molt més ràpid i imprevisible. El futbol, una extensió de la vida, no en queda pas exempt. Hi havia una època en què els titulars d’un equip portaven la numeració a la samarreta de l’u a l’onze, els futbolistes portaven les botes de color negre i no vèiem estrelles del futbol amb tatuatges o pentinats llampants. Eren altres temps. Hi havia una època en la qual Europa estava acostumada a captar el talent a l’Amèrica del Sud i el portava al Vell Continent. Aquest era un pas habitual que es veia amb naturalitat.

El futbol modern ja no només contempla migracions de talent cap a Europa; ara també mirem amb resignació com grans jugadors marxen a la Xina a la recerca de contractes milionaris. Cada dia és més habitual veure com jugadors que estan en plena maduresa de la seva trajectòria futbolística opten per perdre ressò mediàtic en favor d’una xifra més elevada cada final de mes. Aquest moviment que assegura el benestar familiar per diverses generacions és, en realitat, una trampa. El futbolista perd impacte davant el gran públic a canvi de diners. Una garjola daurada on hi ha abundància i luxe a l’interior, però la tristesa personal de no poder donar el màxim rendiment.

Un cas molt impactant va ser el de Gervinho. L’ivorià estava en un estat de forma excels a la Roma, però va decidir marxar al gegant asiàtic i sacrificar progressió per guanyar més diners. Ramires, el migcampista brasiler del Chelsea i artífex de l’eliminació del Barça en la Champions del 2012, també va seguir el mateix camí. L’últim gran jugador a deixar-se seduir per aquestes xifres marejadores ha estat el davanter congolès Bakambu, un ídol absolut de l’afició del Vila-real, que també ha fet aquest pas i que ha deixat bocabadat el gran públic. Tots aquests futbolistes han decidit omplir encara més la seva butxaca i allunyar-se del gran focus. Ara viuen instal·lats en la comoditat, aliens a la gran competició. Han decidit anar a guanyar més diners i ficar-se dins d’una gàbia daurada.