S’entén que l’Espanyol no encaixi bé les declaracions de Gerard Piqué i Sergio Busquets després del partit de copa de dijous al Camp Nou, però d’aquí a demanar a la Comissió Antiviolència que investigui si són constitutives d’incitar a la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància a l’esport és passar de la ratlla. És desgastar-se per no res i abaixar el llistó fins a límits que voregen el ridícul.

Que Piqué s’entesti a dir que l’Espanyol és de Cornellà només denota ganes de provocar els qui menyspreen la ciutat del Baix Llobregat. Aquí, el que té un problema o un prejudici és qui se sent ofès. Que Piqué és un provocador i que està ressentit pels càntics ofensius cap a la seva família, ja ho sabem. Però seguir-li el joc em sembla molt trist. La broma que pretén el central del Barça només funciona si es comparteix el prejudici. Els qui vulguin trobar-hi un insult cap a la ciutat de Cornellà són precisament els que donen valor a la bretolada en pensar que una localitat és millor que l’altra.

Pel que fa a les declaracions de Sergio Busquets dient que els jugadors van celebrar la victòria del partit d’anada com si ja s’haguessin classificat per a semifinals, no hi veig, per més que les escolto, res més que un fatxenda que, de passada, realça el rival.

Gastar energies a demanar investigacions per aquest tipus de comentaris no convé. És desgastar-se sense sentit i resta credibilitat a demandes futures del club als organismes competents.

Seria millor centrar tots els esforços a recuperar aquell esperit de l’equip en l’anada dels quarts de final i extrapolar-lo al que resta de lliga. Alerta que el segon tram de temporada encara podria portar alguna alegria. Queda molt per jugar-se i molt poc per lamentar-se denunciant fantasmes.