Philippe Coutinho, com ja va passar amb l’arribada de Luis Suárez, té totes les condicions per redimensionar el joc del FC Barcelona. El seu aterratge porta associada una projecció de futur estructurada sobre les bases en què s’han edificat les línies mestres de l’aposta futbolística blaugrana: jugadors amb talent, de categoria mundial i amb una innata capacitat per fer confluir la capacitat associativa amb un gust per l’estètica que no busca l’artifici, sinó que la converteix en l’instrument per arribar al rendiment i l’efectivitat. El migcampista brasiler ha acumulat moltes experiències d’adaptació en diferents contextos futbolístics, malgrat la seva joventut, i això li permet tenir moltes eines per afrontar la seva inserció en l’hàbitat del FC Barcelona. L’exemple més clar és la perfecta incardinació que es va produir entre la frenètica verticalitat que Jürgen Klopp va imposar al Liverpool i les qualitats de Coutinho. El nou jugador del FC Barcelona va saber trobar la simbiosi entre el seu talent natural, més pausat, més recreatiu, i la solidesa metal·lúrgica dels reds, i va crear el seu propi microclima, benigne i amorosit, que en tantes ocasions s’apropiava d’Anfield, amb el conseqüent desconcert dels rivals i el gaudi dels aficionats locals.

En la selecció brasilera, Coutinho també ha hagut de fer un treball de readaptació, ja que Tite, el seleccionador, l’ha col·locat a la dreta, per alliberar la banda esquerra (i el que faci falta) per al seu amic Neymar. Per tant, ja té un màster fet sobre com encaixar en sistemes i posicions. Aquesta versatilitat, estilística i espaial, juntament amb la seva visió de joc, han de refrescar indubtablement el joc blaugrana.

Ara bé, si visualitzem el seu gol tipus en la Premier és una arrencada des de l’esquerra, un eslàlom (opcionalment amb paret inclosa) i una definició potent i ajustada (amb rosca de fora cap a dins) des de fora de l’àrea, o subtil des dins. Per tant, malgrat que tingui capacitat per jugar per la dreta o que també pugui oferir bones prestacions ocupant la posició d’extrem, com més mal fa és arrencant des del mig del camp per la banda esquerra i fent diagonal cap al centre. També té la virtut de arribar molt bé pel carril central de l’atac quan els puntes li netegen els espais amb el seus moviments. De fet, a Liverpool, el brasiler i Luis Suárez ja havien posat en pràctica aquests tipus de accions amb molt bons resultats.

Amb tots aquests recursos i opcions és jugar gairebé sobre segur afirmar que l’aliança entre Coutinho i el Barcelona serà fructífera i permetrà donar un impuls i fer millorar a les dues parts.