El mercat futbolístic d’hivern queda ja enrere, però no prou per no tenir ben present tot el que ha passat en l’Espanyol aquestes darreres setmanes i per treure’n també algunes conclusions.

Durant aquest termini, quatre jugadors de la plantilla del primer equip han canviat d’aires, i s’ha fet només una incorporació.

A més, l’actual entrenador, escamat des de la pretemporada perquè no li arribaven els reforços que demanava, ha arribat a tenir ara fa uns dies un peu i mig a la Premier League, tot i que al final les condicions econòmiques han acabat frenant aquesta possibilitat. Un serial, tot sigui dit, que donaria per a un altre article i que no deixa en gaire bon lloc l’actuació de l’entrenador.

Algú pot pensar, i no li falta raó, que aquest ha estat un període més aviat negatiu i convuls per a un equip que està fent una lliga força irregular i que aquesta temporada tenia previst repetir, com a mínim, la vuitena posició del curs anterior.

Durant aquest mercat d’hivern, l’Espanyol ha demostrat que és un club amb una economia molt sanejada respecte de fa uns anys però que, en canvi, encara està lluny d’aspirar a jugar competicions europees i en especial la lliga de campions, com així havia afirmat el seu president quan va assumir la propietat de l’entitat.

És cert que Chen Yansheng no renuncia a aquest objectiu, ho va tornar a repetir a finals de desembre, però ha quedat clar també que el termini de tres anys marcat inicialment per aspirar a aquestes cotes s’ha de reformular.

De fet, el mercat d’hivern ha estat sobretot un bany de realitat. Que el club no podia fer grans despeses per reforçar-se ja va quedar clar a l’estiu, però mai s’havia evidenciat i reconegut de forma tan clara i diàfana com ha passat aquesta setmana.

Què ha fallat, doncs? Un excés de precipitació a l’hora de fer prediccions? Massa il·lusió per construir un nou projecte i poc realisme? Una falta de càlcul a l’hora de saber fins on pot arribar el club econòmicament? Un problema de comunicació i de no haver sabut explicar prou clarament les coses des d’un començament? O tot plegat?

Doncs una mica de tot. I és que després d’una primera temporada en què l’equip va cobrir amb escreix el que s’havia marcat acabant vuitè en la lliga, de cara a aquest segon any segurament es van vendre unes expectatives molt per damunt de la realitat financera del club, que no és dolenta però tampoc és extraordinària.

Toca ara, doncs, assentar unes bones bases de cara al futur, no marcar-se terminis i, sobretot, explicar-ho bé, a temps, i sense fer volar coloms.

Els aficionats segur que ho agrairan.