Una bona notícia
És difícil saber del cert, més enllà de la mera intuïció, si Gerard Piqué arribarà algun diaa complir el seu desig de ser president del Barça i sobretot si seria un bon president per a l’entitat. El que sí que sabem és el seu valor important com a jugador, com a líder i com a emblema de l’afició. Per això la seva renovació, anunciada la setmana passada, és molt positiva. Avui, Piqué possiblement sigui més notícia per la polèmica –inflada i mediàtica– que pel futbol, però el que realment importa és això últim. No ja pel gol que va marcar a Cornellà, que suposa prorrogar una jornada més –en van 22 des que va començar la lliga– la ratxa d’imbatibilitat de l’equip de Valverde, sinó per la seva aportació global a l’equip. Piqué és, juntament amb Messi, Iniesta i Busquets, un dels jugadors que han estat clau al Barça de Guardiola primer, al de Luis Enrique després i ara també al de Valverde, que tot i que apunta molt alt, encara ens ha de demostrar fins on pot arribar. Potser ja no és el millor central del món, però sense dubte és un dels millors del món i sobretot un dels que millor interpreten el futbol del Barça a la seva posició. En aquest sentit, la pròrroga del seu contracte assegura al Barça dos o tres anys pel cap baix d’un rendiment altíssim al qual cal afegir una experiència considerable. Això, el rendiment, els títols, l’experiència, el converteixen en un líder al terreny de joc i al vestidor i al mateix temps en un referent tant per als jugadors que arriben al primer equip procedents del futbol de base, com pels que arriben fitxats d’altres equips. Jugadors com Piqué són els que poden ajudar més a perpetuar dins del vestidor el que és el Barça futbolísticament, socialment i culturalment. També són pocs els futbolistes que poden exhibir una collita de 25 títols en nou temporades. Aquesta estadística no és possible en l’esport d’elit si no tens un gen competitiu i una ambició descomunals i això també es transmet. A aquestes virtuts, Piqué hi pot afegir la d’aquell compromís que va més enllà de la professionalitat i la complicitat amb el club i l’afició, que és el que li dona la seva condició de culer. Això es nota en com defensa el club i en com el seu missatge s’impregna al barcelonisme, però també ha tingut alguna cosa a veure, per exemple, amb la renovació del seu contracte (“o Barça o res”, va dir) i amb la discreció amb què s’ha arribat a la firma, sense una gran discussió de les qüestions econòmiques i contractuals. Algú pot pensar que xerra massa, que es podria haver estalviat la petita maldat de recordar a l’Espanyol la seva ubicació actual a Cornellà; que potser no s’hauria de mullar en política i que el seu discurs té un punt provocador, especialment a Madrid. Això va a gustos i opinions, però és la part més irrellevant del pack Piqué.