Opinió

De Lilla al nou Gerland

Només l’atractiu de les marques individuals salva els comptes anuals

Fa pocs dies que vaig tornar de la Universitat de Lilla, d’una ciutat que enguany ha hagut de suportar un Marcelo Bielsa que ha trencat tot el relat futbolístic que hi havia al Pierre-Mauroy. No va menjar-se els torrons. De fet, no es poden creure que malgrat tirar la casa per la teulada, ara hagin de patir per no baixar a segona divisió. A una hora amb l’alta velocitat des de Gare Europe, el Parc dels Prínceps és ara el temple indiscutible del futbol francès. Però “a França el PSG juga amb equips que a Espanya tindrien feina per mantenir-se a primera”, em reconeixen a la universitat.

Certament, el Real Madrid s’enfrontarà aquesta propera setmana a un equip que, avui, és temut a tot Europa i que ha fet gala d’una caixa generosa per comprar capritxos dignes d’un maharajà. El PSG és més que un club: és una ambaixada civil de l’emirat de Qatar al centre d’Europa. És un projecte futbolístic ideat amb la connivència de l’Elisi per a reforçar la indústria del futbol a França, que és incapaç de competir, globalment, amb els seus veïns d’Espanya i, sobretot, de l’Anglaterra de la Premier League. L’últim informe publicat per Deloitte, el Football Money League 2018, és ideal per entendre els reptes del futbol francès d’una manera global i, també, algunes lliçons que ens pot donar a la resta.

Per una banda, el PSG s’ha pogut mantenir entre els vint clubs més rics d’Europa gràcies a la capacitat de generar ingressos vinculats al matchday (entrades, gestió d’instal·lacions...), el patrocini i el marxandatge. L’únic, perquè enguany l’Olympique de Lió (OL) ha caigut fins a la 21a posició. De fet, amb un model de repartiment col·lectiu d’ingressos procedents de la televisió deficient, poc modern i a revisar, els clubs francesos només poden aspirar a revalorar la marca gràcies als seus propis actius. La lliga (el col·lectiu) no ven. Els fitxatges, per part dels parisencs, de Neymar i Mbappé aquesta temporada també es poden inscriure en aquesta dinàmica, sabedors que només l’atractiu de les marques individuals salva els comptes anuals.

D’altra banda, i malgrat no figurar a la llista dels més rics, a Lió han après que un smart stadium, o el que també en podem dir estadis business approch, és vital per equilibrar les fonts d’ingressos. El gener del 2016 es va vestir de llarg el nou Stade des Lumières. Exemple dels nous estadis intel·ligents. El primer any complet que l’OL ha jugat al nou Gerland, el club ha incrementat el matchday fins al 60% (43,9 milions d’euros). Important lliçó quan, globalment, les estadístiques continuen fent dels ingressos per drets de televisió la principal font d’ingressos dels clubs de futbol (45%).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.