Fa pocs dies que vaig tor­nar de la Uni­ver­si­tat de Lilla, d’una ciu­tat que enguany ha hagut de supor­tar un Mar­celo Bielsa que ha tren­cat tot el relat fut­bolístic que hi havia al Pierre-Mau­roy. No va men­jar-se els tor­rons. De fet, no es poden creure que mal­grat tirar la casa per la teu­lada, ara hagin de patir per no bai­xar a segona divisió. A una hora amb l’alta velo­ci­tat des de Gare Europe, el Parc dels Prínceps és ara el tem­ple indis­cu­ti­ble del fut­bol francès. Però “a França el PSG juga amb equips que a Espa­nya tin­drien feina per man­te­nir-se a pri­mera”, em reco­nei­xen a la uni­ver­si­tat.

Cer­ta­ment, el Real Madrid s’enfron­tarà aquesta pro­pera set­mana a un equip que, avui, és temut a tot Europa i que ha fet gala d’una caixa gene­rosa per com­prar caprit­xos dig­nes d’un maha­rajà. El PSG és més que un club: és una ambai­xada civil de l’emi­rat de Qatar al cen­tre d’Europa. És un pro­jecte fut­bolístic ideat amb la con­nivència de l’Elisi per a reforçar la indústria del fut­bol a França, que és incapaç de com­pe­tir, glo­bal­ment, amb els seus veïns d’Espa­nya i, sobre­tot, de l’Angla­terra de la Pre­mier Lea­gue. L’últim informe publi­cat per Deloitte, el Foot­ball Money Lea­gue 2018, és ideal per enten­dre els rep­tes del fut­bol francès d’una manera glo­bal i, també, algu­nes lliçons que ens pot donar a la resta.

Per una banda, el PSG s’ha pogut man­te­nir entre els vint clubs més rics d’Europa gràcies a la capa­ci­tat de gene­rar ingres­sos vin­cu­lats al match­day (entra­des, gestió d’ins­tal·laci­ons...), el patro­cini i el mar­xan­datge. L’únic, perquè enguany l’Olym­pi­que de Lió (OL) ha cai­gut fins a la 21a posició. De fet, amb un model de repar­ti­ment col·lec­tiu d’ingres­sos pro­ce­dents de la tele­visió defi­ci­ent, poc modern i a revi­sar, els clubs fran­ce­sos només poden aspi­rar a reva­lo­rar la marca gràcies als seus pro­pis actius. La lliga (el col·lec­tiu) no ven. Els fit­xat­ges, per part dels pari­sencs, de Ney­mar i Mbappé aquesta tem­po­rada també es poden ins­criure en aquesta dinàmica, sabe­dors que només l’atrac­tiu de les mar­ques indi­vi­du­als salva els comp­tes anu­als.

D’altra banda, i mal­grat no figu­rar a la llista dels més rics, a Lió han après que un smart sta­dium, o el que també en podem dir esta­dis busi­ness approch, és vital per equi­li­brar les fonts d’ingres­sos. El gener del 2016 es va ves­tir de llarg el nou Stade des Lumières. Exem­ple dels nous esta­dis intel·ligents. El pri­mer any com­plet que l’OL ha jugat al nou Ger­land, el club ha incre­men­tat el match­day fins al 60% (43,9 mili­ons d’euros). Impor­tant lliçó quan, glo­bal­ment, les estadísti­ques con­ti­nuen fent dels ingres­sos per drets de tele­visió la prin­ci­pal font d’ingres­sos dels clubs de fut­bol (45%).