Una altra final de la copa. Increïble sèrie blaugrana. El retorn de la semifinal contra el València ens deixa el primer gol de Coutinho, el debut de Yerri Mina i la confirmació de la gran capacitat competitiva del Barça de Valverde. Contra la intensitat, més intensitat; contra el treball, més treball; contra la humilitat, més humilitat. I Messi. El Barça més rocós. Qui vol esgarrapar-lo ha de menjar molta sorra. Però molta!

Paral·lelament, el partit també deixa rastre del patiment d’Ernesto Valverde a la banqueta blaugrana. El tècnic basc sembla no voler oblidar el cop moral que va rebre en la supercopa d’Espanya contra el Real Madrid. La bufetada va ser tan dolorosa que els seus efectes encara duren. El Txingurri va descartar les tres puntes pures i va decidir, a partir d’aquell moment, protegir la porteria pròpia amb un quart migcampista que ajuntés l’equip i sumés un home més en defensa quan no tinguessin la pilota. El resultat ha estat tan espectacular que el Barça és superlíder de la lliga i finalista de la copa amb una solidesa defensiva exemplar.

Amb aquesta premissa i l’1 a 0 de l’anada, Valverde va preferir posar el cinturó de seguretat a l’equip que buscar el gol que sentenciés la semifinal. És a dir, André Gomes com a quart migcampista. Per córrer enrere. Per ajudar Sergi Roberto. Per treure aigua. Però André Gomes no hi va ser. Nul·la aportació. Un cop més. L’evidència va fer entrar Coutinho en el descans. Potser correrà menys enrere. Potser ajudarà menys Sergi Roberto. I potser, també, traurà menys aigua. Ara bé, la seva incidència defensiva va ser superior a la de Gomes perquè, gràcies a la seva aportació amb pilota, el Barça va rebre menys contraatacs i va crear el triple de perill. És allò, en altres temps tan habitual, de defensar al voltant de la pilota. El partit permetrà, segur, la reflexió de Valverde.

I cal. Perquè amb el 0 a 1 de Coutinho, el tècnic va tornar a fixar el mig del camp incorporant al partit Paulinho en el lloc d’Iniesta. La maleïda supercopa! A Valverde li va fer vertigen mantenir Luis Suárez, Messi, Coutinho i Iniesta, tots junts, i va tornar a posar ciment al mig del camp. I aleshores el Barça va cedir la pilota i Guedes no va encertar de cap. I Gayà va fer lluir Cillessen. I Zaza va rematar a fora. Finalment, Luis Suárez, en la batalla de Mestalla, va regalar el 0 a 2 a Rakitic aprofitant la generositat de la defensa valencianista. Aleshores, sí. Aleshores Ernesto Valverde va respirar tranquil.

El Txingurri ha d’aprendre a gaudir. I amb els bons futbolistes, ho tindrà més fàcil. Coutinho és molt bo i en els partits importants ha de jugar. Sempre. Perquè Messi està més còmode, perquè l’equip pateix menys sense pilota i perquè el Barça, amb Piqué, Sergio, Iniesta i Messi, més l’acompanyament de Sergi Roberto i Alba per fora, de Rakitic per dins, i de Suárez al davant, és un equip fantàstic. I amb Coutinho, una mica millor.