Opinió

A poc a poc i bona lletra

És delicat fer l’equilibri d’integrar jugadors mentre et jugues les garrofes

Els dos empats consecutius del FC Barcelona en la lliga i la reducció de l’avantatge a set punts respecte a l’Atlético de Madrid han provocat que els que gairebé havien donat la lliga per tancada (evidentment, en cap cas, la plantilla i el cos tècnic blaugrana) ara tornin a obrir la lluita pel títol. També comencen a sortir una llista de motius, de raons que permeten analitzar el perquè de les dues ensopegades, que van des del sempre efectiu calendari carregat, fins als esforços i la concentració que exigeixen unes semifinals de copa i l’enlluernament que provoca el retorn de la lliga de campions, en la seva fase decisiva.

On no se sol posar tant el focus, és en els plantejaments i la feina dels rivals que poden complicar la vida al Barcelona. I el Getafe, responent a la idea del seu tècnic, Pepe Bordalás, va proposar un partit de mastegar sorra: ben equilibrat defensivament, va centrar els seus esforços a tancar passades interiors, i en moltes ocasions se’n va sortir. Un altre factor que s’ha de tenir en compte és que, mentre està competint, l’equip blaugrana incorpora jugadors que necessiten un període de temps raonable per incorporar-se a la dinàmica de joc i de conceptes. Diumenge, per exemple, trobem els casos de Coutinho, Mina i Dembelé. I hi podríem afegir el pas de Digne de la posició de lateral a la de central, per culpa de les baixes per lesió i sanció en aquesta demarcació. És inevitable que aquest procés d’acoblament modifiqui dinàmiques, perquè finalment interfereix en conceptes o automatismes molt arrelats. Això pot derivar, per exemple, en el fet que no hi hagi tanta velocitat en la circulació de pilota (en algunes fases del partit contra el Getafe aquest fet es va evidenciar). També pot provocar imprecisions en les passades que, si es produeixen a la zona d’inici o de creació, abonen el terreny per explotar el que busquen els rivals, i més al Camp Nou: les transicions ràpides.

És cert que és delicat fer aquest equilibri d’integrar jugades mentre et jugues les garrofes, però veient les actuacions de Coutinho, i especialment la de diumenge del central colombià Yerri Mina, (a Dembelé se l’ha pogut veure molt poc per culpa de les lesions) les perspectives són molt engrescadores, perquè ho tenen tot per potenciar un grup que ja de per si té uns recursos superlatius. Mina es va mostrar solvent en el joc aeri, tant defensivament com ofensivament, i és molt important que s’atreveixi a fer passades interiors, malgrat que una de les que va provar va ser imprecisa i va provocar un contraatac perillós. Dos empats no semblen prou llast per dubtar d’un futur prometedor.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.