A poc a poc i bona lletra

Els dos empats con­se­cu­tius del FC Bar­ce­lona en la lliga i la reducció de l’avan­tatge a set punts res­pecte a l’Atlético de Madrid han pro­vo­cat que els que gai­rebé havien donat la lliga per tan­cada (evi­dent­ment, en cap cas, la plan­ti­lla i el cos tècnic blau­grana) ara tor­nin a obrir la lluita pel títol. També comen­cen a sor­tir una llista de motius, de raons que per­me­ten ana­lit­zar el perquè de les dues enso­pe­ga­des, que van des del sem­pre efec­tiu calen­dari car­re­gat, fins als esforços i la con­cen­tració que exi­gei­xen unes semi­fi­nals de copa i l’enllu­er­na­ment que pro­voca el retorn de la lliga de cam­pi­ons, en la seva fase deci­siva.

On no se sol posar tant el focus, és en els plan­te­ja­ments i la feina dels rivals que poden com­pli­car la vida al Bar­ce­lona. I el Getafe, res­po­nent a la idea del seu tècnic, Pepe Bor­dalás, va pro­po­sar un par­tit de mas­te­gar sorra: ben equi­li­brat defen­si­va­ment, va cen­trar els seus esforços a tan­car pas­sa­des inte­ri­ors, i en mol­tes oca­si­ons se’n va sor­tir. Un altre fac­tor que s’ha de tenir en compte és que, men­tre està com­pe­tint, l’equip blau­grana incor­pora juga­dors que neces­si­ten un període de temps rao­na­ble per incor­po­rar-se a la dinàmica de joc i de con­cep­tes. Diu­menge, per exem­ple, tro­bem els casos de Cou­tinho, Mina i Dem­belé. I hi podríem afe­gir el pas de Digne de la posició de late­ral a la de cen­tral, per culpa de les bai­xes per lesió i sanció en aquesta demar­cació. És ine­vi­ta­ble que aquest procés d’aco­bla­ment modi­fi­qui dinàmiques, perquè final­ment inter­fe­reix en con­cep­tes o auto­ma­tis­mes molt arre­lats. Això pot deri­var, per exem­ple, en el fet que no hi hagi tanta velo­ci­tat en la cir­cu­lació de pilota (en algu­nes fases del par­tit con­tra el Getafe aquest fet es va evi­den­ciar). També pot pro­vo­car impre­ci­si­ons en les pas­sa­des que, si es pro­du­ei­xen a la zona d’inici o de cre­ació, abo­nen el ter­reny per explo­tar el que bus­quen els rivals, i més al Camp Nou: les tran­si­ci­ons ràpides.

És cert que és deli­cat fer aquest equi­li­bri d’inte­grar juga­des men­tre et jugues les gar­ro­fes, però veient les actu­a­ci­ons de Cou­tinho, i espe­ci­al­ment la de diu­menge del cen­tral colombià Yerri Mina, (a Dem­belé se l’ha pogut veure molt poc per culpa de les lesi­ons) les pers­pec­ti­ves són molt engres­ca­do­res, perquè ho tenen tot per poten­ciar un grup que ja de per si té uns recur­sos super­la­tius. Mina es va mos­trar sol­vent en el joc aeri, tant defen­si­va­ment com ofen­si­va­ment, i és molt impor­tant que s’atre­veixi a fer pas­sa­des inte­ri­ors, mal­grat que una de les que va pro­var va ser impre­cisa i va pro­vo­car un con­tra­a­tac perillós. Dos empats no sem­blen prou llast per dub­tar d’un futur pro­me­te­dor.