No quadra que la situació del Joventut de Badalona s’anunciés dilluns com a terminal i només cinc dies abans hagués canviat d’entrenador, que vol dir un contracte nou i una indemnització. Tampoc és lògic que entre les coses amenaçades si el club no rep diners immediatament hi hagi el desplaçament del 4 de març a Sevilla, quan si alguna cosa ha estalviat aquest curs han estat viatges. Eliminat en la segona prèvia de la FIBA Champions League, no va fer el viatge de la tercera a Bonn ni els set de la fase de grups, inicialment previstos en un retorn a Europa que sí que va servir per justificar l’augment de quotes dels socis.

Quan perds amb el Kataja –és sisè d’onze equips en la lliga finlandesa– queda al descobert que alguna cosa deus fer malament més enllà dels diners. I quan fruit dels teus errors l’abisme truca a la porta, cal un boc expiatori a qui carregar tots els mals. Qui millor que l’Ajuntament, compromès a ajudar la Penya com a actiu que és de Badalona, però que, en exercici de responsabilitat, vol anar amb peus de plom, més ara que la via de traspàs de diners públics al club està sota sospita. Ves que una cosa no tingui més a veure amb l’altra del que no sembla, i que aquesta pressió desesperada no amagui certa intenció de girar l’opinió pública de la Badalona verd-i-negra contra l’alcaldessa Sabater, penjant-li el mort que no ajuda la Penya quan el seu antecessor, Xavier García Albiol, ara contra les cordes, sí que ho feia malgrat que les formes fossin, presumptament, poc clares.

Juanan Morales diu que no fa política, però en la no condemna dels atacs a les institucions i la democràcia (un silenci ben contestat per l’afició) va quedar clar que en fa i en quina direcció. Si a la llotja de l’Olímpic s’han fet la pel·lícula que signaran el primer descens, tancaran el club, se’n rentaran les mans i la gent verd-i-negra encara els felicitarà per haver fet tot el que han pogut, despertin del somni. Algú potser sí que els aplaudirà. Els que som de la Penya, no. Les rodes de molí tenen un límit.