D’hivern
Els Jocs d’Hivern han tingut aquest any la seua estrella desconeguda en l’atleta de Tonga que va desfilar a pit descobert durant la cerimònia d’obertura. Pita Taufatofua, que afirma que en tota la seua vida només ha passat tres setmanes en la neu, no ho va fer pas tan malament com molts esperaven. En la prova dels quinze quilòmetres tres esquiadors van quedar per darrere d’ell i tres es van retirar. Per a ell, una gran victòria.
Enguany Tonga ha estat la celebritat exòtica dels Jocs, però cal recordar que des de fa molts anys hi ha hagut atletes de països on hi ha poca neu, o gens, que han cridat l’atenció per la seua participació. Participació que moltes vegades té al darrere una història personal curiosa.
Cal recordar així que el 1984 Mèxic va enviar el seu primer atleta als Jocs d’Hivern i era un príncep alemany: Hubertus de Hohenlohe-Langenburg. Aquest senyor va competir en cinc Jocs Olímpics seguits representant Mèxic, sense deixar cap record notable.
George Tucker es va fer famós competint per Puerto Rico als Jocs del 1984. Estudiava a Connecticut, on va conèixer la neu i va ser el precedent del que segurament és l’equip tropical més famós de la història dels Jocs d’Hivern, el de bob de Jamaica dels Jocs del 1988. En van arribar a fer una delirant pel·lícula i tot.
Més tard van arribar actuacions com les d’aquell esquiador libanès que va ser doblat en els Jocs d’Albertville o la presència d’un jugador de rugbi de les Illes Caiman, que va competir en esquí alpí. O l’aparició del primer atleta de Tonga, que va participar en els Jocs de Sotxi.
Aquesta vegada, a Corea, la llista s’ha eixamplat amb la participació d’atletes de Tailàndia, Eritrea o Malàisia, països poc habituals per ara però que han quedat tots ells eclipsats pel pit descobert de Pita Taufatofua.