Demència
El futbol és moltes coses, però també és memòria. Tots tenim al cap partits inoblidables per raons col·lectives o personals, onzes que som capaços de repetir de cap a cap, imatges de gols, de copes, de faltes, de nits, de dies, que han quedat per sempre més a la nostra retina. Poden servir de molt quan la memòria comença a fallar. Així ho ha entès el West Brom de la lliga anglesa, que porta a terme junt amb la Fundació Albion un preciós programa adreçat a gent que pateix diverses classes de demència. Es tracta d’uns tallers que fan des del 2013 i que consisteixen a portar a l’estadi entre setmana grups de seguidors amb trastorns de memòria per ajudar-los a extreure del seu cap aquells records que tenen tan endins i que, entre d’altres, comencen a no saber trobar. Tots són pacients dels hospitals de la zona que han expressat la seua simpatia pel club, que n’han estat seguidors. I el format és tan simple com efectiu. Només es tracta de recordar. Així que van a l’estadi i seuen en una sala des d’on es veu el camp. Allà un membre de la fundació entrevista un jugador ja retirat mentre es posen a la disposició dels participants diaris antics o retransmissions originals de partits en què aquest jugador participava. Si cal, baixen al camp a reconstruir alguna escena. No es cerca res més que estimular la memòria i fer passar una bona estona a gent que ho està passant malament. I a través del futbol es poden recordar moltes coses. El bar on varen veure el partit, les cançons que cantaven a la graderia, la gent amb qui el van anar a veure... Els qui han pres part de l’experiència diuen que és preciosa i que resulta útil. M’ho crec.