Aquests dies es fan els Jocs Olímpics d’hivern a Pyeongchang, i si hi ha una modalitat esportiva en què els amfitrions de Corea del Sud són la primera potència mundial és el patinatge de velocitat de pista curta. De moment ja han guanyat tres ors, una plata i dos bronzes, que s’han de sumar a les 42 medalles olímpiques que ja tenen en el seu palmarès històric. És una modalitat olímpica des d’Albertville 92 i consisteix a fer voltes a una pista oval de 111 metres. És considerat un dels esports d’hivern més espectaculars, de molta plasticitat visual, en què l’habilitat, l’estratègia i la velocitat són determinants. Però el que crida més l’atenció d’aquest patinatge és l’asimetria dels esportistes. Els entrenaments i les competicions són voltes i més voltes en el sentit contrari a les agulles del rellotge, amb girs de 180 graus constants i sempre amb una forta inclinació al costat esquerre. Les articulacions del maluc, el genoll i el turmell esquerre són més forts mentre que els de la dreta són més flexibles i grans. Un estudi efectuat per l’equip dels Estats Units rebel·la que el diàmetre de la cuixa esquerra és de mitjana 0,67 centímetres inferior al de la dreta. Els dolors d’esquena són comuns. Els patinadors no estan desequilibrats per caminar en línia recta o baixar escales, però es nota el seu desequilibri quan fan alguna activitat atlètica. Per exemple, tenen molts problemes per girar a la dreta quan esquien. Alguns admeten que van descoordinats quan no van cap a l’esquerra. La pista curta atrau atletes més petits, amb centres de gravetat baixos i cuixes poderoses, però el debat és quin és el grau d’asimetria correcte. A la Nascar, el cotxes també competeixen en circuits ovals. El centre de gravetat i la distribució del pes del cotxe ajuden a abraçar els girs a l’esquerra, amb mesures exactes per angles d’inclinació i curvatura de les rodes. Però parlem de màquines. En el patinatge de pista curta, un cos desequilibrat és la norma i la raó de l’èxit.