Des que ha vingut Valverde, ens trobem en una dinàmica bona i molt engrescadora que ens porta a tenir possibilitats de guanyar, una altra vegada, els tres títols més desitjats: la lliga, la copa i la Champions. Valverde està demostrant que els bons resultats són conseqüència de posar-hi moltes ganes, feina i dedicació, bona gestió dels recursos i col·laboradors, molta educació amb tothom i una molt necessària habilitat per la prudència. Valverde sap què representa el Barça i, per tant, tot el barcelonisme, i això sembla que és molt important per a ell, cosa que és molt d’agrair.

Amb independència dels jugadors que han arribat aquest curs i que tant ens il·lusionen, el millor fitxatge, al meu parer, és Valverde. Els resultats, en gran part fruit d’una gran tasca per part del tècnic i el seu equip de col·laboradors, serveixen per demostrar la bona feina i per engrescar-nos moltíssim. Sí, els resultats avalen la feina, però, per sobre de tot, és la persona i el seu estil la que em desperta tanta simpatia i admiració. De fet, si Valverde no fos com ha demostrat que és, em sembla que les coses no anirien igual. El Barça no és qualsevol institució esportiva, és molt més que un club de futbol, és un sentiment que supera qualsevol lògica perquè és un factor emocional. I les emocions poden jugar males passades o, com a mínim, sorprendre’ns deixant la lògica fora de joc. Valverde ha entès tot això i ha estat prou hàbil per gestionar perfectament els tempos, la comunicació i la feina general amb una prudència efectiva i digna de menció.

Tots aquells que tenim ganes de participar proactivament en la bona gestió del club amb l’objectiu que el Barça continuï sent una entitat admirable i amb un futur ple d’èxits, ens hauríem de fixar molt en l’estil Valverde. Sí, crec fermament que la prudència, la dedicació i el respecte són aspectes que sempre haurien de formar part de la quotidianitat. Potser d’aquesta manera ens estalviaríem moltes de les coses que estan succeint en el futbol, en la política i en la vida en general.

Els jugadors també han de tenir en compte aquest estil. Piqué, per mi el millor central del món i un barcelonista extraordinari, de vegades no aplica la prudència i el respecte adequats en les seves manifestacions. No és fàcil quan creus fermament que s’estan fent injustícies cap al club que defenses o la terra que tan estimes. I si això ho compliquem amb insults (inexplicables, injustificables i totalment denunciables) cap a la teva persona i la teva família, és molt més difícil controlar-se i estar pensant que el que dius afecta molt directament el Barça i el barcelonisme... Perquè ens representa a tots porti o no la samarreta posada. Amb una mica més de prudència, Piqué podria ser aquell representat del Barça que el barcelonisme desitja i necessita.