Tan justa com amarga
Óscar Husillos va fer una cursa excepcional en la final dels 400 m del mundial en pista coberta. Tan excepcional com irregular, i per això va ser desqualificat. L’atleta del Barça va infringir el reglament, i els jutges no van tenir pietat amb ell. Com tampoc la van tenir amb l’atleta que havia acabat segon ni amb tots els que havien estat desqualificats abans pel mateix motiu en aquest mundial de Birmingham. Algunes reaccions que hi hagut a aquesta desqualificació demostren la falta de cultura, esportiva i general, en què vivim. I com la frivolitat i el deixar fer en qüestions reglamentàries en què es mou el món del futbol ho ha acabat envaint tot. Els que diuen que Husillos no va treure avantatge trepitjant la línia anterior i que hauria guanyant la cursa igualment tenen raó, però obliden que el reglament hi és per alguna cosa i que no s’hi val apel·lar al fet que no ho volia fer. Acceptarien que un saltador de llargada, o de triple, reclamés com a vàlid un salt nul perquè, total, només ha estat per un centímetre? O demanar que no sigui efectiva una sortida nul·la perquè només s’ha superat en una mil·lèsima el límit establert? Hi podria haver exemples semblants i ridículs. Cap esportista competeix volent infringir el reglament i tots saben, o haurien de saber, quines són les conseqüències si ho fan. Husillos ho va fer dissabte en la cursa de la seva vida. I ho ha pagat. Una última pregunta, si Husillos no fos espanyol, la majoria dels que fan tants escarafalls per la seva desqualificació dirien el mateix que diuen ara?