Opinió

André Gomes, l’assenyalat

El Camp Nou pot ser el cel, però també l’infern, per a qualsevol futbolista. Com si es tractés d’un tribunal, el feu barcelonista pot acabar dictant sentències, i com a tal poden ser justes o injustes, justificables o injustificables, comprensives o incomprensives. Hi ha de tot. Sempre es parteix de la premissa que el públic és sobirà, com el client, que sempre té la raó i, per tant, moltíssima gent defensarà el dret dels seguidors del Barça, o de qualsevol altre equip, a assenyalar un futbolista propi per les coses que fa al camp. I cada cop sembla més evident que l’aficionat blaugrana ha perdut la paciència amb un dels seus, André Gomes. El migcampista portuguès va haver d’aguantar com un sector rellevant del Camp Nou el va xiular per una errada en una passada clara després d’un contraatac i com va remugar en cada una de les seves intervencions. Si que és cert que també hi va haver alguns aplaudiments, però és innegable que les mostres de desaprovació es van fer notar bastant més que no pas les de suport. Simptomàtic va ser l’enuig d’Ernesto Valverde des de la banda quan va escoltar els crits. “Puta madre, hòstia joder”, va etzibar el tècnic. Ter Stegen, també captat per les imatges de televisió, desaprovava amb les mans l’actitud de l’afició envers un jugador que si alguna cosa necessita és una bona dosi d’estima i de confiança per sortir del bloqueig mental en què sembla que ha entrat des que va fitxar pel FC Barcelona en l’última temporada de Luis Enrique. De fet, el tècnic asturià ja va haver de sortir en la seva defensa la temporada passada després d’una victòria ajustada contra el Leganés, en què Gomes també va ser escridassat. “No els entenc, em fan mal. No té cap mena de sentit xiular un dels jugadors del teu equip”, es va lamentar.

És evident que no hi ha res de positiu a xiular un futbolista del teu equip. L’únic que s’aconsegueix és que es faci ben visible que els que t’haurien d’animar no estan amb tu, que no et volen, que et desaproven. I això en molts jugadors pot ser especialment dur. Dolorós. Un gest suficient per acabar d’enfonsar-te i per fer el camí per sortir de l’espiral negatiu encara molt més complicat. Aquest podria ser el cas d’André Gomes, que lluny de fer passos endavant sembla ancorat en una mediocritat allunyada del que tothom pressuposava que podia oferir quan va venir al Barça. “L’hem de recuperar”, va dir d’ell Robert Fernández la temporada passada, esperançat amb el fet que el pas del temps faria sortir la versió de l’André Gomes del València, on va impressionar amb la seva qualitat.

Però aquesta segueix sense arribar i no fa la pinta que ho faci properament. Luis Enrique li va donar galons però no va respondre i Valverde també li ha ofert un munt d’oportunitats, però el portuguès segueix sense despertar, amb evidents símptomes de tenir problemes d’adaptació al joc de l’equip i amb un bloqueig mental que li impedeix revelar-se contra la seva situació. Possiblement, la duresa de l’afició es deu també a les moltes expectatives que tenia posades en ell, com el club, ja que una de les clàusules que es van pactar durant el seu traspàs feia referència a la possibilitat que pogués guanyar una Pilota d’Or. Ara mateix, aquesta opció fa riure. El problema d’André Gomes sembla enquistat i, malgrat que no porti enlloc xiular-lo, sembla que la graderia no està disposada a deixar-n’hi passar ni una.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.