Factor de creixement
El Barça de Valverde va cremant etapes. L’hivern ha quedat enrere, s’acosten els partits decisius, les proves són història, les rotacions cada cop menys extenses, els titulars són cada dia més titulars i la segona línia té cada dia menys protagonisme. És l’evolució natural. Els valors de l’equip, les armes que li donaran el resultat final, ja estan definits. En aquest context, Coutinho i Dembélé estan aterrant a l’equip; un perquè acaba d’arribar i l’altre perquè dues lesions li han impedit consolidar-se abans. Com sempre passa amb els reforços, sobretot amb els que costen molts diners (Dembélé 105-145 milions, Coutinho 120-160 milions), l’expectativa és inversament proporcional a la paciència. S’espera el rendiment immediat. Però si el futbol tingués més de matemàtiques, el Barça segurament no tindria cinc copes d’Europa, que són moltes, sinó quasi el doble. Òbviament, són dos jugadors importants pel talent individual que tenen i per les qualitats que poden aportar al col·lectiu. Dos jugadors de nivell Barça que cada cop que participen deixen mostres del virtuosisme del seu futbol. I no obstant això, avui estan en fase d’ajudar, no d’assumir un rol protagonista. En aquest moment és quasi impossible que Coutinho sigui tan transcendent per al joc de l’equip com ho és Rakitic, o Piqué, o Suárez, per citar tres exemples. I no perquè no tingui la qualitat necessària per ser-ho, sinó perquè necessita una mica més de temps i d’adaptació a la idea de joc del Barça, als jugadors que l’envolten al terreny de joc i a la posició on l’equip el necessiti. La lesió d’Iniesta probablement obligui Valverde a utilitzar Coutinho en els pròxims partits com a interior esquerre. Ja ho va fer contra el Girona, i probablement sigui el rol que estigui destinat a assumir a mitjà termini al Barça. No li falta ni el talent ni la intel·ligència per fer-ho, però també és cert que avui dia Coutinho pensa i actua més com a davanter que com a migcampista i això li exigirà una adaptació. Si fa o no fa el mateix es pot dir de Dembélé, que, a més, per edat, encara té més marge de millora individual. En tot cas, de la mateixa manera que Paulinho només pot ser un pla B, Dembélé i Coutinho estan destinats a fer que el pla A del Barça sigui més poderós i també més atractiu.