El Zalgiris és font de vida
Fa quatre anys que el cos tècnic del Zalgiris treballa amb dos preparadors físics. Un té cura del gimnàs i l’altre de la pista. Pretemporada. Un és amb la selecció lituana i l’altre amb l’equip. Zalgirio Arena. El doctor fa classes de nutrició als jugadors: què i com menja un esportista d’elit. Escolten i estan físicament a punt. Uns van marxar amb un pla físic individualitzat per a l’estiu i els nous el van rebre quan van fitxar. La temporada ni comença ni s’acaba, es transforma. Kaunas. Si Jasikevicius fixa l’entrenament a les onze es fa tard si a les deu no s’és a lloc. Quan es comença a entrenar el jugador ja fa estona que entrena. Al vestidor hi ha una cuina. La prosa, allò del menjar. I un circuit d’aigua. Entrenament, saunes, banys de gel. Cada dia. L’aigua és font de vida. I vols amb xàrters privats, és clar.
L’any passat el Zalgiris tenia una rotació de deu jugadors. Deu per trenta són 300 partits de fase regular. Els deu van ser-hi en 299. En continuen cinc en la rotació de nou (i mig) d’enguany, que sumen 222 partits de 225 jugant amb una energia i un dinamisme fora de mida. No es lesionen. En la lliga, llevat de Jankunas, tots han jugat un mínim de 22 partits de 24 possibles. No pots caminar en l’entrenament i els diumenges i després en l’Eurolliga saltar amb una voracitat plena. Es juga com s’entrena, la pilota no entra per casualitat i una lesió no és mala sort. Fisiologia de club.
El Zalgiris és a una dotzena de pressupostos dels millors jugadors però inverteix diner i saber per ser el millor en tot allò que envolta el jugador. El rusc. Fa un any, sis triomfs en la primera volta i vuit en la segona. Enguany, deu en la primera i lluitant ara per tenir avantatge de camp en el play-off. El pavelló ple, quinze mil. Vida.