Ho va deixar anar com qui no vol la cosa, que és com desarmen les obvietats. “Els entrenadors no hem d’oblidar que als jugadors no els agraden els clinics. Als jugadors els agrada jugar. Els clinics són per als entrenadors a l’estiu.” Va ser a Girona, fa uns mesos, un dia qualsevol sota un cel inofensiu.

Fa disset dies, en la seva presentació, Svetislav Pesic va fer la broma que fa sempre, la del “només entrenarem una vegada al dia però durant tot el dia”, però també va dir que “ara hi ha molts partits, a vegades quatre en una setmana, i no pots entrenar com abans”. El calendari actual i la càrrega emocional associada que té el bàsquet europeu demanen alleujar el jugador. Físicament i tàcticament. Demanen simplificar el joc, humanitzar-lo, tornar-lo als jugadors. “Els jugadors d’ara pertanyen a una altra generació” vol dir que el joc ja no pot continuar sent dels entrenadors. El joc ha estat sempre dels jugadors, i negar-ho avui és la tomba de l’entrenador. No hi ha temps per entrenar, i la simplificació precisada pel detall és el marc per sobreviure a l’exigència del calendari. Quan Pesic parla d’“adaptar la mentalitat del jugador” està parlant d’adaptar la mentalitat de l’entrenador. I no inventa res, només recorda que el calendari ha reubicat el centre de gravetat de tot aquest negociat.

La ironia i una altra prova del seu admirable estat de forma és que Pesic ho recorda contradient el Pesic jove. Negant el Pesic apòstol de l’escola balcànica, la que aprofitant els trenta segons de possessió i l’ús de les faltes que permetia el reglament va imposar un règim de llibertat vigilada fins a fer del bàsquet un joc d’entrenadors en el que la prioritat era no cometre errades. Amb l’audàcia de l’home experimentat, Pesic, que obertament va iniciar el seu gir en aquell sumptuós Akasvayu Girona, ara es passa molta estona parlant un a un amb els jugadors. Els demana què volen fer en atac, on se senten més còmodes, quin tir prefereixen, i els dona uns pocs sistemes per explotar el que els agrada fer. És la disciplina de la llibertat: els dona l’atac i ell es queda la defensa. “Si us superen en defensa és només culpa vostra”, i els jugadors assenteixen i a caçar rebots.

“Els clinics són per als entrenadors a l’estiu”, contradiu el vell Pesic al jove Pesic. “La felicitat”, corrobora el jugador.