Fontajau va quedar glaçat. Una cistella de Dubjlevic, quan faltaven poc menys de dos segons per al final del partit, obligava l’Spar Citylift a una heroïcitat si volia el passi per a les semifinals de l’Eurocopa de bàsquet femenina. Després que l’equip hi deixés l’ànima i que el públic animés més que mai, el miracle no va ser possible. Una decepció, sens dubte, quan ho has tingut a tocar dels dits. Però l’anàlisi s’ha de fer amb perspectiva i, passats ja uns quants dies, només podem dir paraules d’elogi cap a un equip i un club que, amb recursos limitats, estan aconseguint apuntalar l’equip, no ja només com un dels millors de l’Estat, sinó també d’Europa. I això sí que és una heroïcitat. I amb moltes adversitats.

Girona és notícia destacada a tots els mitjans de comunicació per la temporada esplèndida que està fent el seu equip de futbol. Les lloances són merescudes. Però encara costa, i molt, el mateix tracte per a l’equip femení de bàsquet. I el mèrit esportiu és, com a mínim, el mateix. Ahir el president de l’Uni Girona, Cayetano Pérez, deia quatre veritats en aquest diari. Fa 48 hores tothom s’emplenava la boca d’igualtat però “falta voler-ho tirar endavant”, deia. I és ben cert. En l’àmbit televisiu, per exemple, s’han de fer mans i mànigues per seguir els partits de l’Spar. I un matx de tant nivell i intensitat com és un Spar-Avenida es va canviar d’horari perquè en prime time tocava fer handbol. Ja no parlem del seguiment diari de l’equip. Pràcticament nul o, en el millor dels casos, un parell de frases tancant el bloc informatiu. Ja no s’accepta l’excusa de la manca d’interès. Fontajau té un públic fidel jornada rere jornada. I en partits històrics com el de dimecres passat, el pavelló es va omplir amb milers de persones, a les quals cal sumar el munt de gent que van seguir –aquesta vegada sí– la retransmissió per televisió. Dijous reclamàvem igualtat i els clubs esportius s’afanyaven a reivindicar els seus equips femenins. Tot plegat una mica de postureig, i tots ho tenim clar que és així. El mateix van fer els mitjans de comunicació. Alguns ja estan fent una aposta per l’esport femení. Cert. Aquest diari n’és un exemple. Però serà quan deixem de dir “avui les nenes juguen” que començaré a pensar que potser alguna cosa està canviant de veritat.