Això de l’esport és meravellós. Fa quatre dies, de fet el 3 de març, en el campionat mundial d’atletisme en pista coberta que es va disputar a Birmingham (Anglaterra), l’espanyol Óscar Husillos va creuar en primer lloc la línia d’arribada de la final dels 400 metres, aturant el cronòmetre en 44.92. Mai ningú havia corregut tan ràpid en els 400 m en un mundial en pista coberta. A més del rècord dels campionats, Husillos també acabava de millorar el rècord d’Europa (Thomas Schonlebe, 45.05 des del 1988) i d’Espanya, òbviament. La marca d’Husillos el situava sisè en el rànquing mundial de tots els temps que encapçalava Kerron Clement, amb els 44.57 que va fer l’any 2005. L’alegria li va durar ben poc, ja que Husillos i el segon classificat, el dominicà Luguelín Santos van ser desqualificats per haver trepitjar la línia durant la cursa. La medalla d’or passava a mans del tercer, el txec Pavel Maslak, amb 45.47.

A part de la indignació que va causar la desqualificació d’Husillos –tot i que era irrefutable– en certs cercles, també hi va haver molt debat sobre la irrupció de l’atleta de Palència en els 400 m i si, malgrat que havia trepitjat, era o no el millor del món en la seva prova i sobre que els seus rivals no l’haurien guanyat de cap de les maneres. Una setmana després, en els campionats universitaris dels Estats Units, un jove de 20 anys –Husillos en té 24–, Michael Norman, guanyava el títol dels 400 m amb 44.52, millorant el rècord mundial de Clement. El segon, el jamaicà Akeem Bloomfield, també baixava dels 45 segons (44.86). Tots dos més ràpids que Husillos en la seva frustrada cursa de Birmingham, en la qual no van participar. Husillos va ser el més ràpid en el mundial, tot i que va infringir el reglament. Norman i Bloomfield van ser més ràpids en els campionats universitaris dels EUA. Tot plegat genera algunes preguntes. És millor Husillos o Norman? Els mundials en pista coberta són realment uns campionats del món? Norman, immers en les proves universitàries, ni tan sols va córrer els campionats dels Estats Units, selectius per al mundial.

Tot plegat, meravellós. Com poden canviar les coses d’un dia per l’altre. Val més que no fem segons quines sentències i ens dediquen a gaudir amb el que fan els esportistes.