Llaços i pistoles
Al propietari del PAOK de Salònica no li va semblar bé que l’àrbitre anul·lés un gol al seu equip i va baixar al camp a fer el milhomes amb una pistola a la mà. El Ministeri de Cultura i Esports de Grècia ha aturat la lliga i és d’esperar que en els pròxims dies la justícia ordinària i l’esportiva castiguin com es mereix qui ha deixat ja en irrellevant si l’àrbitre es va equivocar o no. Un cop sigui sancionat, el tal Savvidis formarà part d’una llista de castigats per fets abominables de les últimes setmanes en la qual també hi han de ser clubs com el PSG i l’Spartak de Moscou, per connivència amb els violents, i tots aquells que apareguin a l’extrem del fil que cal estirar per fer net d’aquesta xacra.
Fins aquí la part planera –que no pacífica– de la qüestió. Les arestes comencen quan en aquesta mateixa llista de castigats també hi va a parar un entrenador català per lluir un llaç groc reivindicatiu de la llibertat dels presos polítics del seu país. Un gest humanitari i gens diferencial del de molts conciutadans de Pep Guardiola, però jutjat per la Federació Anglesa des de la hipocresia de no barrejar política i futbol.
La FIFA defensa un futbol sense ingerències polítiques (castigarà la federació grega perquè la decisió d’aturar la lliga és ministerial?), una falsa filosofia que alimenta la idea que al futbol no li cal atendre raons ni lleis perquè està per sobre del bé i del mal. l així arribem on som. Un llaç simbòlic és un element perillós i una pistola, un símbol que obre la llibertat de reivindicar un gol.