Imaginar, projectar, intuir. Són conceptes incerts i sobre els quals edifiquen la seva feina els directors esportius. I no és fàcil. Veure un futbolista a l’altra punta del planeta i saber si podrà plasmar el mateix nivell al teu entorn és un enigma que s’escapa moltes vegades, fins i tot, a una mirada experta. Sobretot si parlem del Barça, i encara més si es tracta d’un noi de 21 anys, que, a sobre, arriba per jugar de migcampista, posició on el Camp Nou desxifra un llenguatge especial. El més normal és que Arthur Henrique Ramos de Oliveira Melo, natural de Goiania i que aterrarà procedent de Porto Alegre en els pròxims mesos a Barcelona, no estigui preparat per correspondre al que s’ha pagat per ell. De fet, Sylvinho, ara al cos tècnic de Tite a la selecció brasilera, va ser clar als micròfons de RAC1 dimecres: “És molt jove i, tot i que té el perfil, difícilment estarà preparat.”

Arthur encara s’ha de desflorar. Fa tot just un any que mostra credencials en el futbol brasiler i, malgrat un final de copa Libertadores portentós, se l’ha de preparar. Té virtuts innegables: entén el joc, simplifica la jugada, s’ofereix sempre, dona sortida on es cuina el futbol –a prop de Busquets– i, pel físic que té –supera per poc els 1,70 m–, és prou resistent. És un perfil de migcampista preuat. Però tot això, un cop creuï l’Atlàntic, pot ser volàtil. O no. El Barça ha d’estar preparat per a un escenari de dificultat inicial, d’adaptació lenta. Però no ha de deixar de creure en el futbolista que ha vist al Brasil. Li ha de permetre equivocar-se, patir i trobar el seu moment.