Avui s’acaba el torneig de les Sis Nacions de rugbi amb la victòria ja assegurada per Irlanda des de la setmana passada. Els irlandesos, a més, tindran l’honor de recollir el trofeu que els acredita com a campions a l’estadi de Twickenham de Londres, considerada la catedral del rugbi mundial i casa dels anglesos, que han guanyat els dos últims anys.

I és que l’al·licient més destacat que queda per aquesta última jornada és el partit que jugaran en aquest escenari Anglaterra i Irlanda, on els irlandesos miraran no només de guanyar el torneig sinó d’aconseguir també el Grand Slam, guardó que s’atorga a l’equip que s’endú la competició sense perdre cap partit.

Però passi el que passi aquesta tarda, els irlandesos han demostrat ser els millors. Després de superar l’escull de la primera jornada, amb un triomf in extremis al camp de França, els del trèvol han anat de menys a més deixant enrere els seus adversaris amb un joc fluid, intens i molt dinàmic. D’aquesta manera Irlanda suma el seu quart Sis Nacions en deu anys i el tercer en els últims cinc, uns registres que fa vint anys enrere haurien estat impensables per a aquesta selecció.

Lluny queden les dècades dels vuitanta i primers dels noranta, quan els irlandesos col·leccionaven culleres de fusta, que és com es reconeixen els equips que acaben el torneig sense guanyar cap partit. I ara mateix no només són una de les seleccions més potents de l’hemisferi nord, sinó també la número dos del rànquing mundial, darrere només dels All Blacks.

Aquesta transformació del rugbi irlandès en una vintena d’anys és gràcies sobretot a la feina que fa la federació començant per les escoles, amb tota la tasca de formació i promoció, i acabant pels quatre grans clubs de l’illa i la selecció que entre altres coses han aconseguit retenir els seus millors jugadors per tal que no marxin a les lligues estrangeres i puguin competir al més alt nivell sense moure’s.

Primer van ser els O’Driscoll, O’Gara o O’Connell, els que van començar a recollir-ne els fruits, i ara són els Sexton, Murray o Best. Tot indica, però, que la fàbrica de rugbiers irlandesos no s’acabarà aquí i per sota n’arriben més amb l’objectiu de seguir mantenint Irlanda en el top del rugbi mundial.