Feina ben feta

Avui s’acaba el tor­neig de les Sis Naci­ons de rugbi amb la victòria ja asse­gu­rada per Irlanda des de la set­mana pas­sada. Els irlan­de­sos, a més, tin­dran l’honor de reco­llir el tro­feu que els acre­dita com a cam­pi­ons a l’estadi de Twicken­ham de Lon­dres, con­si­de­rada la cate­dral del rugbi mun­dial i casa dels angle­sos, que han gua­nyat els dos últims anys.

I és que l’al·lici­ent més des­ta­cat que queda per aquesta última jor­nada és el par­tit que juga­ran en aquest esce­nari Angla­terra i Irlanda, on els irlan­de­sos mira­ran no només de gua­nyar el tor­neig sinó d’acon­se­guir també el Grand Slam, guardó que s’atorga a l’equip que s’endú la com­pe­tició sense per­dre cap par­tit.

Però passi el que passi aquesta tarda, els irlan­de­sos han demos­trat ser els millors. Després de superar l’escull de la pri­mera jor­nada, amb un tri­omf in extre­mis al camp de França, els del trèvol han anat de menys a més dei­xant enrere els seus adver­sa­ris amb un joc fluid, intens i molt dinàmic. D’aquesta manera Irlanda suma el seu quart Sis Naci­ons en deu anys i el ter­cer en els últims cinc, uns regis­tres que fa vint anys enrere hau­rien estat impen­sa­bles per a aquesta selecció.

Lluny que­den les dècades dels vui­tanta i pri­mers dels noranta, quan els irlan­de­sos col·lec­ci­o­na­ven culle­res de fusta, que és com es reco­nei­xen els equips que aca­ben el tor­neig sense gua­nyar cap par­tit. I ara mateix no només són una de les selec­ci­ons més potents de l’hemis­feri nord, sinó també la número dos del rànquing mun­dial, dar­rere només dels All Blacks.

Aquesta trans­for­mació del rugbi irlandès en una vin­tena d’anys és gràcies sobre­tot a la feina que fa la fede­ració començant per les esco­les, amb tota la tasca de for­mació i pro­moció, i aca­bant pels qua­tre grans clubs de l’illa i la selecció que entre altres coses han acon­se­guit rete­nir els seus millors juga­dors per tal que no mar­xin a les lli­gues estran­ge­res i puguin com­pe­tir al més alt nivell sense moure’s.

Pri­mer van ser els O’Dris­coll, O’Gara o O’Con­nell, els que van començar a reco­llir-ne els fruits, i ara són els Sex­ton, Mur­ray o Best. Tot indica, però, que la fàbrica de rug­bi­ers irlan­de­sos no s’aca­barà aquí i per sota n’arri­ben més amb l’objec­tiu de seguir man­te­nint Irlanda en el top del rugbi mun­dial.