Setmana de seleccions, un cop més, setmana de reflexions. Moment per tirar la pilota a terra i posar un punt de pausa. Dies que permeten l’anàlisi de la situació, la col·lectiva i la individual. El Barça té mitja lliga a la butxaca, ha arribat a la final de la copa i és favorit a accedir a la penúltima eliminatòria de la lliga de campions. Ni els més optimistes imaginaven una situació com aquesta. I com ja estem a punt d’entrar en els dos darrers mesos de competició, i abans que se sàpiga si hi ha o no títols, és moment de començar a posar notes al rendiment dels futbolistes, els que s’han guanyat el dret a seguir i els que no, i quines posicions cal reforçar...

En aquest instant en què els futbolistes han de fer l’últim esforç a la gespa, els despatxos comencen a espavilar per no fer tard. I en aquest punt, ara que hi són a temps, cal que els responsables directius i esportius de l’entitat apel·lin a la història més recent i exitosa del club per consolidar el model recolzant-se en un dels pals de paller dels darrers èxits i, també, de l’orgull blaugrana: el planter.

En la dubtosa organització de l’àrea esportiva, amb càrrecs doblats i superpoblació d’efectius, amb disparitat de criteris entre els departaments i amb perillosos curtcircuits que perjudiquen el talent incipient, hi ha una àrea gens valorada: el futbol de base. I per això el Barça B està com està –resultats a banda, ple de fitxatges que el fan irrecognoscible en les formes– i els títols de la base només serveixen com a cortina de fum per als que no profunditzen en l’evident problemàtica. No és lògic que des de Sergi Roberto (que ja té 26 anys) cap altre futbolista del planter s’hagi consolidat al primer equip.

La plantilla del Barcelona 2018/19 ha de tenir el millor onze titular possible. Amb Griezmann? Sembla que sí. Amb Dembélé, Coutinho, Messi, Luis Suárez i Griezmann. Com les davanteres mítiques d’altres temps. Veurem com ho encaixa tot plegat Valverde. I també, és clar, amb Piqué, Alba, Sergio, Sergi Roberto, qui sap si Iniesta –difícil–, gent de la casa que ofereix el talent més gran i un plus indiscutible. I Ter Stegen. I Umtiti. I Rakitic. Que ho han entès i eleven el nivell. I la resta? I els suplents que molts dies han de ser titulars per les sancions, lesions o rotacions? O perquè s’acaben fent un lloc entre els millors? Aquests cal que siguin de casa. I perquè això sigui així és necessari alleugerir la plantilla d’efectius. I que acabi sent prou curta perquè els joves tinguin possibilitats i perquè els entrenaments donin la benvinguda a les perles del planter perquè puguin guanyar ritme i avançar la progressió practicant entre els millors.

Algú s’imagina quin futbolista seria avui Carles Aleñá (ja té 20 anys i fa tres temporades que és al filial), que fa dos anys va debutar amb el primer equip però en aquest temps només ha aparegut set estones, si algú li hagués donat oportunitats? Per exemple, en el mateix temps, André Gomes ha jugat 76 partits.I Arda, 56. I no cal seguir amb més exemples del passat. Que pensin en el futur. Arthur ja està aquí. I Aleñá?